FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transformar (un mot d'una altra categoria lèxica) en substantiu per mitjà del procediment morfològic de la derivació. El sufix -ment s'empra sovint per a nominalitzar verbs. Generalment, els verbs formats amb un prefix nominalitzen amb el sufix -ment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de concebre o d'ésser concebut. La concepció d'un fill. Facultat de formar una idea dins la ment. Tenir la concepció viva, lenta. Procés d'aquesta formació. Idea formada dins la ment. Tenir concepcions clares. Idea, pla, fonamental d'una obra. Una concepció [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El cel, omplir-se de núvols. El cel es va ennuvolar en un moment. Va ennuvolar-se-li la ment. Formar-se núvols. S'ennuvola per la banda de llevant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fórmula sagrada emprada en l'hinduisme i el budisme que es recita d'una manera repetitiva per a alliberar la ment i aconseguir la màxima concentració. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Considerar separadament (allò que en la realitat no és ni separat ni separable). Abstreure la noció de dimensió de la d'espai. Abstreure l'universal del particular. Aïllar la ment (d'algú) d'alguna cosa. Cuinar és una activitat que m'abstreu dels maldecaps [...]