Resultats de la cerca frase exacta: 659
|
81.
repetició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de repetir o de repetir-se; l'efecte. La repetició d'un mot. Figura retòrica bàsica que consisteix en la repetició, per èmfasi, de mots o de grups de mots. Fragment d'una peça musical que es torna a tocar. Mecanisme o dispositiu dels rellotges que fa que [...]
|
|
82.
transportar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Escriure o tocar (un fragment musical) en una tessitura diferent de l'originària. Transportar una peça de música d'un to a un altre. [...]
|
|
83.
trast 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Filet de metall, os o corda, dels que van fixats transversalment al mànec d'alguns instruments de corda, contra els quals els dits de l'executant premen les cordes en tocar l'instrument. de trast en trast De distància a distància, de temps en temps. Lloc destinat a una categoria de [...]
|
|
84.
apuntar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qualsevol peça de fusta a una altra amb puntes o amb claus, abans de clavar-la o encolar-la definitivament. Dirigir la punta (d'una arma) hostilment. Li apuntà l'espasa al pit. Dirigir la punta o boca (d'una arma de foc) devers l'objecte que hom vol tocar, de manera que n'asseguri el tret. Li [...]
|
|
85.
toc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de tocar o entrar en contacte amb algú o alguna cosa. El toc d'aquella mà freda sobre el seu front. Assaig fet amb la pedra de toc. Manera com un cos, en tocar-lo, afecta el sentit del tacte. Aquesta tela té bon toc, té mal toc. Cop de pinzell, de burí, etc., que [...]
|
|
86.
violí 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un pont, fent hom sonar les cordes fregant-les amb un arquet. Tocar el violí. Mestre de violí. Violinista. [...]
violí1
|
|
87.
abastar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser capaç, per grandària, alçària o potència, d'arribar a alguna cosa. No abastar a comprendre una cosa. Arribar a tocar una cosa que està distant. Amb la mà abasta al sostre. Haver, allargant la mà o servint-se d'un instrument, (una cosa que és [...]
|
|
88.
acotar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atansar (una cosa) a una altra fins a posar-les suaument en contacte. Acotar la roba a l'esquena. Acotar l'orella a terra per escoltar. acotar el cap Abaixar-lo fins a tocar la barba el pit. Inclinar la part superior del cos endavant, cap a terra. S'acotà tant que el front li tocava a terra [...]
|
|
89.
banda 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
societats basades en la caça i la recol·lecció. Conjunt de músics d'instruments de vent i percussió, que poden tocar caminant. Una banda militar. La banda municipal. Una banda de cornetes, de tambors. [...]
|
|
90.
acular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
no seguir el negoci. Un vehicle, una nau, agafar inclinació abaixant-se del darrere. La tartana anava massa carregada del darrere i aculava. Una embarcació, tocar fons amb la popa en anar endarrere. [...]
|
violí1
1 m. [LC] [MU] El més petit d'una família d'instruments de corda formats per una caixa de ressonància de fusta amb dos forats en forma de S i un mànec a l'extrem del qual van les clavilles per a tibar les cordes, que arrenquen d'una peça fixada a l'altre extrem de la caixa i passen sobre un pont, fent hom sonar les cordes fregant-les amb un arquet. Tocar el violí. Mestre de violí.
2 m. i f. [MU] [PR] Violinista.