Resultats de la cerca frase exacta: 58

Diccionari de la llengua catalana
21. cudú
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil de la família dels bòvids, amb banyes, exclusives dels mascles, de gran longitud i formades per dues o tres espirals, propi de les sabanes arbòries de l'Àfrica oriental i meridional. [...]
22. damà
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gènere Heterohyrax, que viu a les sabanes seques de l'est d'Àfrica i Angola. damà roquer Damà del gènere Procavia, que viu a les zones d'estepa i desert del Sàhara meridional, el sud d'Àfrica i l'Àsia Menor. [...]
23. siculonormand -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'estil arquitectònic desenvolupat a Sícilia i a la Itàlia meridional durant els segles xii i xiii, constituït per una profusa varietat de formes artístiques bizantines, musulmanes, llombardes i normandes. [...]
24. alacantí -ina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural d'Alacant o de l'Alacantí. Relatiu o pertanyent a Alacant o a l'Alacantí o als seus habitants. Parlar del valencià meridional parlat a l'Alacantí i al Vinalopó. Relatiu o pertanyent a l'alacantí. [...]
25. galega
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les papilionàcies, de fulles pinnaticompostes, flors blaves o esblanqueïdes en raïms axil·lars, i llegums prims, pròpia de l'Europa meridional i de vegades cultivada com a medicinal per les seves propietats galactagogues (Galega officinalis). [...]
26. mèlia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les meliàcies, de fulles doblement pinnaticompostes, flors petites, liloses i aromàtiques, en panícules axil·lars, i fruit en petita drupa groga, originari de l'Àsia oriental i meridional i plantat com a ornamental (Melia azedarach). [...]
27. tapírids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de mamífers de l'ordre dels perissodàctils, herbívors, d'aspecte pesant, amb el cap acabat en una petita trompa, que habiten una petita part de l'Àsia meridional i el centre i el sud d'Amèrica. Individu d'aquesta família. [...]
28. fustet 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les anacardiàcies, de fulles glauques amplament ovades, flors groguenques en panícula i infructescències que esdevenen totes plomoses, propi dels costers secs, sovint rocosos, d'una gran part de l'Europa meridional, de vegades cultivat com a ornamental, la fusta del qual ha estat [...]
29. otoció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer carnívor de la família dels cànids, d'aspecte semblant a la guineu però amb les orelles molt grosses, les extremitats esveltes i de coloració sorrenca, nocturn i insectívor, propi de les zones àrides de l'Àfrica oriental i meridional (Otocyon [...]
30. alerç
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Làrix . alerç de Xile Arbre perennifoli de la família de les cupressàcies, molt alt i de vida molt llarga, de fulletes lanceolades, verticil·lades en grups de tres, de fusta duradora, propi de la part meridional de l'Amèrica del Sud (Fitzroya cupressoides). [...]
Pàgines  3 / 6 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  Següent >>