Resultats de la cerca frase exacta: 58

Diccionari de la llengua catalana
31. estafisàgria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les ranunculàcies, robusta, de fulles palmatilobades, flors d'un blau pàl·lid amb un curt esperó nectarífer, en inflorescència terminal, i fruit format per tres fol·licles, pròpia de la regió mediterrània meridional i de [...]
32. singalès singalesa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble de llengua indoària que ocupa la part central i meridional de Sri Lanka, l'antic Ceilan, i les illes Maldives. Natural de Sri Lanka. Relatiu o pertanyent a Sri Lanka o als singalesos. Llengua indoirànica parlada a Sri Lanka. Relatiu o pertanyent al singalès. [...]
33. filisteu filistea
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble enemic dels israelites que, procedent del mar Egeu, s'establí a la costa meridional de Palestina en el segle xii aC. Relatiu o pertanyent als filisteus. Persona que no aprecia els més nobles sentiments i aspiracions de la humanitat, que sols té en compte els [...]
34. tupí 3
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble de l'Amèrica meridional que comprèn nombroses tribus escampades sobretot pel Brasil, tot al llarg de la costa atlàntica i les conques de l'Amazones i els seus afluents. Relatiu o pertanyent als tupís. Grup de llengües ameríndies parlades al Brasil [...]
35. senet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fulles basals disposades en roseta, força gruixudes, obovades i atenuades en pecíol, tiges dretes amb fulles molt reduïdes, i flors blaves agrupades en capítols terminals, pròpia dels prats secs i els llocs rocosos de l'Europa meridional, emprada en medicina popular com a purgant [...]
36. cluigida
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mata o arbust perennifoli de la família de les umbel·líferes, de fulles oblongues agrupades a la part inferior de les tiges, flors grogues en umbel·la i fruits oblongs, que fa olor de taronger i és pròpia de les màquies de la part meridional de la península [...]
37. migdia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mig del dia, hora en què el Sol passa pel meridià. Encara no ha tocat migdia. Part del dia compresa entre el matí i la tarda. A casa dinem a la una del migdia. Sud 1, 2 1 i 2 2. Part meridional d'una contrada, d'un continent, etc. El migdia de França.  [...]
38. tai
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un grup ètnic molt nombrós dispers per una gran zona que va d'Assam a l'illa de Hainan i del Yunnan fins al golf de Siam. Relatiu o pertanyent als tais. Grup de llengües daiques parlades al sud-est d'Àsia. Llengua tai del grup meridional parlada a Tailàndia. [...]
39. varà
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fosques, d'hàbits lligats a les riberes fluvials de l'Àfrica centreoriental i meridional (Varanus niloticus). [...]
40. mango
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre perennifoli de la família de les anacardiàcies, de fulles lanceolades coriàcies, flors petites rosades, reunides en panícula, i fruit en drupa, originari de l'Àsia meridional i cultivat a molts països càlids (Mangifera indica). Fruit comestible del mango [...]
Pàgines  4 / 6 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  Següent >>