v tr [estimbar] despeñar.  [...]

v tr 1 [estimbar] despeñar. v pron 2 despeñarse.  [...]

v tr 1 estimbar, espenyar, despenyar, esbalçar. v pron 2 [precipitarse, arrojarse] estimbar-se, espenyar-se, despenyar-se. 3 fig [en los vicios, etc] precipitar-se, lliurar-se.  [...]

v tr 1 [arriesgar] arriscar. 2 [despeñar] estimbar, despenyar. 3 [elevar] elevar, pujar. v pron 4 [arriesgarse] arriscar-se. 5 [las reses] despenyar-se, estimbar-se. 6 fig [enfurecerse] enfurir-se, enfurismar-se.  [...]

v tr [Se conjuga como: acordar] 1 [despeñar] estimbar, espenyar, despenyar, esbalçar. 2 [demoler] enderrocar, derrocar, demolir, derruir. 3 fig enderrocar, derrocar. Derrocar al tirano, enderrocar el tirà.  [...]

v tr 1 esfondrar, enfonsar, enderrocar. Derrumbar un edificio, esfondrar un edifici. 2 [derribar] abatre. 3 [despeñar] estimbar, esbalçar, espenyar, despenyar. v pron 4 [desplomarse] esfondrar-se, enfonsar-se. 5 [desmoronarse] ensulsiar-se, ensulsir-se, ensorrar-se, esllavissar-se. La pared se ha [...]

estimbar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

estimbar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 estimbar. 2 accelerar. 3 (precipitar-sepron.) atropellar-se obrar a la lleugera passar l'arada davant els bous obrar sense pesar bé les coses anar de pressao fer les coses de pressa Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

li va dardar l'escombra i li buidà un ull. rebotre. Li va rebotre un plat pel cap. rebatre. El vaig rebatre contra la paret. projectar. L'explosió el va projectar contra un arbre. precipitar. Així lligat, el van precipitar a l'avenc. estimbar. Va [...]