1.
venir + participi: venir determinat, venir donat
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb venir es pot fer servir amb valor atributiu seguit d'un participi com ara determinat, establert, marcat o donat. Per exemple:
La caiguda dels cabells ve determinada per diversos factors.
Tota la presentació va venir marcada per un guió massa rígid.
El seu significat ve donat per la [...]
|
2.
vindre o venir?
Font
Fitxes de l'Optimot
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: vindre o venir.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és venir.
[...]
|
3.
anys a venir
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució adverbial anys a venir es fa servir amb el significat 'en el futur'. Per exemple:
Anys a venir tot això ha de ser per a tu.
Ella no ho sap, però anys a venir viurà tota una aventura.
[...]
|
4.
Perífrasis de gerundi: venir + gerundi
Font
Fitxes de l'Optimot
La perífrasi venir + gerundi, que es fa servir per referir-se a una situació que es projecta en el temps fins al moment que es pren com a referència, no és acceptable i, per tant, cal recórrer a altres construccions. Per exemple:
Fa cinc anys que reivindiquen un nou conveni laboral (i no ...venen [...]
|
5.
Imperatiu del verb 'venir': 'vingueu' o 'veniu'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb venir és veniu. En canvi, la forma vingueu correspon a la segona persona del plural del present de subjuntiu. Per exemple:
Veniu quan vulgueu (i no Vingueu quan vulgueu).
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir [...]
Fitxa 7848/1Darrera versió: 07.02.2019TítolImperatiu del verb 'venir': 'vingueu' o 'veniu'?RespostaLa segona persona del plural de l'imperatiu del verb venir és veniu. En canvi, la forma vingueu correspon a la segona persona del plural del present de subjuntiu. Per exemple: Veniu quan vulgueu (i no Vingueu quan vulgueu). Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir aquesta forma del present de subjuntiu i no l'imperatiu. Per exemple: No vingueu tard perquè no us esperarem (i no No veniu tard...).ClassificacióCategoria
Morfologia
|
6.
anar i venir, anar i tornar, pujar i baixar, entrar i sortir / Coordinació de verbs de moviment amb règims diferents
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha parelles de verbs de moviment que es fan servir coordinats per indicar el moviment continu o ràpid d'algú o d'alguna cosa: anar i tornar, anar i venir, pujar i baixar, entrar i sortir.
En aquestes expressions, encara que els verbs vagin seguits de preposicions diferents (el primer regeix [...]
|
7.
venir a sobre, venir al damunt
Font
Fitxes de l'Optimot
La construcció venir (una cosa) al damunt (o a sobre) a algú té el significat literal de 'caure sobre d'algú alguna cosa'. Per exemple:
L'allau li va venir al damunt d'improvís i no va poder reaccionar.
En sentit figurat també es pot fer servir. Per exemple:
Quan veig tots els problemes que em [...]
|
8.
'venir a per' o 'venir per'? / 'anar a per' o 'anar per'? / Com es diu 'ir a por' en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs anar i venir amb un complement format per la preposició per i un sintagma nominal equivalen a anar a buscar i venir a buscar. Per exemple:
Vinc per la safata de pastes que tinc encarregada.
Van anar al magatzem per més peces metàl·liques.
Amb aquest significat, en certs parlars també s [...]
|
9.
Infinitius amb dues formes: tindre i tenir, vindre i venir
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
tindre o tenir
vindre o venir
També tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc.
En els registres formals, però, les formes més generals [...]
|
10.
Perífrasis d'infinitiu: venir a + infinitiu / ver a ser, vinc a dir
Font
Fitxes de l'Optimot
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
|
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb venir és veniu. En canvi, la forma vingueu correspon a la segona persona del plural del present de subjuntiu. Per exemple:
Veniu quan vulgueu (i no Vingueu quan vulgueu).
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir aquesta forma del present de subjuntiu i no l'imperatiu. Per exemple:
No vingueu tard perquè no us esperarem (i no No veniu tard...).