FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la mateixa substància amb un altre. Crist, coetern i consubstancial amb el Pare i l'Esperit Sant. Inseparable, propi, coexistent. L'elegància és consubstancial amb ella. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Envermellir 2. La llàstima d'ella mateixa l'enrojolà. S'enrojola de satisfacció. La cara se li ha enrojolat de vergonya. La marqueseta ha enrojolat i ha somrigut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el tronc configurat de tal o tal manera. Ésser una dona ben cossada. Que porta el vestit ben ajustat al cos. Ella sempre va ben cossada, mal cossada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (alguna cosa) d'allò que la té agafada. No ho podràs desprendre: està massa arrapat. Estava tan poc enganxada, que s'ha desprès ella sola. Desapropiar-se 2 i 3. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crim de qui mata deliberadament una dona per raons de gènere, o de qui la indueix al suïcidi com a conseqüència de la pressió i la violència exercides sobre ella. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància lliure de proteïnes, gairebé sempre d'un pes molecular baix, inferior a 1.000, que pot reaccionar amb un anticòs però no pot, ella sola, produir una resposta immunitària. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un grup artístic francès del final del segle xix, derivat del simbolisme, que potencià el valor de la pintura en ella mateixa abans que el del seu contingut. Profeta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de primera persona de nombre singular, mot amb què l'autor d'un enunciat es designa a si mateix en el context d'aquest enunciat. Jo ho faré. Ho farem entre tu i jo. La mestra diu que jo no m'hi esforço. Si tu no goses —em va dir ella—, ja li ho diré [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canvi que es produeix en les llengües a conseqüència de l'anàlisi metalingüística, la qual comporta una interpretació o reinterpretació de la matèria de la llengua segons determinats models d'ella mateixa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és objecte de predilecció. Llibre preferit. Autor preferit. El meu plat preferit és l'arròs a la cassola. Quina és la teva novel·la preferida? Ella era la preferida de la mare. [...]
