FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Sicília. Relatiu o pertanyent a Sicília o als seus habitants. Dialecte italià parlat a Sicília. Relatiu o pertanyent al sicilià. Dansa barroca de moviment moderat en compàs de 6/8, generalment en to menor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'estil arquitectònic desenvolupat a Sícilia i a la Itàlia meridional durant els segles xii i xiii, constituït per una profusa varietat de formes artístiques bizantines, musulmanes, llombardes i normandes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Associació secreta d'origen sicilià que té com a objectiu el control d'activitats econòmiques i polítiques en benefici propi, i que actua mitjançant extorsions, suborns, intimidacions, represàlies, etc. Grup de persones excessivament influent dins el seu ambient. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Copa de metall en què el sacerdot consagra el vi quan diu missa. Un calze d'argent. passar els set calzes d'amargura Passar moltes tribulacions. Vas, generalment proveït d'anses i de peu, que apareix des de l'època eneolítica a Sicília i a Grècia. Embolcall extern de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
meridional i de Sicília, plantada com a ornamental (Lathyrus odoratus). pèsol silvestre Herba de la família de les papilionàcies, enfiladissa i robusta, de tija i pecíols amplament alats, fulles amb un parell de folíols, terminades en circell, i flors grosses i vistoses, de [...]