FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (un fil, una corda, un objecte semblant) del forat, tub, etc., per on passa. Un fil, una corda, un objecte semblant, sortir del forat, tub, etc., per on passava. Se sentí el grinyol d'un forrellat que es despassava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Al mig. Vosaltres poseu-vos aquí que jo seuré entremig. entremig de En mig de, entre. Feia pena de veure aquella pobra criatura entremig d'aquells homes. Ell va sortir d'entremig de la gent. [pl. -igs o -itjos] Interval 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banya petita, especialment que comença a sortir. Sortint cònic a la superfície d'una cosa que, ficat en el forat d'una altra, serveix per a tenir-la subjecta, per a agafar-la. Tros de branca trencada que resta en el tronc. Protuberància petita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fallar en les expectatives (d'algú). Un cop ben conegut, aquell noi la va decebre. Llegeix aquesta novel·la, que no et decebrà! El resultat final de l'escrutini ha decebut les seves esperances de sortir elegit. Enganyar 1, 2 i 3. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sortida al camp per divertir-se, per descansar, etc., especialment la que comporta fer una menjada a l'aire lliure. anar de vega [o fer una vega] Sortir al camp i fer-hi una menjada. Gran plaer, fruïció molt intensa, sobretot de cosa de menjar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acreditar de bo. Aquesta acció l'abona. Un altre vindrà que m'abonarà. Els votants abonen la seva gestió. Sortir fiador (d'algú), respondre'n. Faci el que faci, son pare l'abona. Donar com a cert. Els fets abonen la teva suposició. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure els budells (d'un animal), fer-los sortir a la part de fora. Acaben d'esbudellar el xai. Obrir el ventre (a algú, a un animal) de manera que els budells surten cap a fora. El senglar atacà el gos i l'esbudellà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escotilla petita que generalment és a popa de l'embarcació. Part de l'empostissat d'un escenari que en un moment determinat pot abaixar-se o fer-se córrer i deixar, així, una obertura per on pot sortir en escena o desaparèixer-ne un personatge, un objecte, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura per on es renova l'aire d'un espai tancat, per on poden sortir els gasos, etc., produïts a l'interior d'una cavitat. Aparell destinat a purificar l'aire que hom respira a través seu. Aparell que proporciona una respiració artificial mecànica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de tombar. Canvi que fa el temps. Si el temps dona tombada podrem sortir. Canvi de fase de la Lluna. Canvi, gir en l'evolució d'un esdeveniment, d'un afer, d'un conflicte. La guerra dels Balcans ha donat una tombada espectacular. [...]
