Resultats de la cerca bàsica: 153.038
|
111.
espieta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que espia, especialment que intenta descobrir què fa un altre per delatar-lo. [...]
|
|
112.
litogen -ògena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix pedra, que adquireix la duresa d'una pedra. Que produeix càlculs. [...]
|
|
113.
polifacètic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té diverses facetes. Que destaca en camps diferents, que té diverses aptituds. [...]
|
|
114.
sabent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sap, que té ciència d'alguna cosa. Que té sentida. Oli sabent. [...]
|
|
115.
discret -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que presenta separacions, que es compon de parts separades. Funció discreta. Quantitat discreta. Que es capté amb discreció. Mostrar-se discret en l'ús que fa de la nostra autorització. És molt discreta: no temis que digui mai res del que li has confiat. Que denota [...]
|
|
116.
'ordenar' + infinitiu o 'ordenar que' + verb en subjuntiu? / Alternança d'infinitiu i subjuntiu en verbs d'ordre i influència
Font
Fitxes de l'Optimot
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
|
|
117.
adaptador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que adapta o permet adaptar. Persona que adapta, especialment la que fa una adaptació literària, cinematogràfica o teatral. Peça que, aplicada a un aparell, un dispositiu, etc., permet d'acoblar-hi altres peces. [...]
|
|
118.
desmenjat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té gana, que no troba gust a menjar. Desdenyós per allò que invita a gaudir-ne, que sembla haver de desvetllar cobejança. [...]
|
|
119.
progressiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que avança, que es desenvolupa, per graus. Moviment progressiu. Esforç progressiu. Impost progressiu. Que expressa una situació que s'està esdevenint. Aspecte progressiu. [...]
|
|
120.
pupa 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el llenguatge infantil, mal, dolor físic. Allò que molesta, que disgusta, que surt al contrari del que s'esperava o es desitjava. [...]
|
