1 1 m. [LC] Acció d'impedir. Fer impediment. 1 2 m. [LC] Allò que impedeix, que és un obstacle. L'edat no era un impediment per a l'elecció. Servir d'impediment. 2 1 m. [DR] Circumstància relativa al consentiment o a les parts contraents que, en virtut d'una llei eclesiàstica o civil, invalida el matrimoni. 2 2 [DR] impediment diriment Situació que no permet que una persona pugui contraure matrimoni canònic. 2 3 [DR] impediment impedient Situació que impediria el matrimoni canònic si no fos objecte de dispensació. 3 m. [QU] impediment estèric En quím., dificultat o impediment perquè es produeixi una reacció, a causa de la interferència espacial dels grups.
