FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'ànima en tant que vol, en tant que és principi d'activitat. Volença, intenció, coratge, esperit, de fer una cosa. Ha recuperat l'ànim d'escriure. Dona-li ànims, que el veig molt abatut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre l'ànim, el coratge, (a algú). Aquest primer fracàs els va desanimar. Perdre l'ànim, el coratge. No us desanimeu: aquestes dificultats, ja les anirem vencent. Perdre l'animació. Els carrers, en aquella hora, ja s'havien desanimat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alterar l'ànim (d'algú). La mera presència d'aquell parent la contorbava. Alterar (l'ànim) d'algú. La mera presència d'aquell parent li contorbava l'esperit. En sentir aquelles paraules, el noi es contorbà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar coratge, ànim, (a algú). Aquella primera victòria els encoratjà. L'èxit les va encoratjar a prosseguir la investigació. Quan els veia decaure, jo procurava encoratjar-los de nou. Agafar ànim, coratge. En veure que guanyaven, com es van encoratjar [...]
