Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de més i mes.
S'escriu més en els casos següents:
quan és un adverbi amb el significat de 'major grau o [...]
Malgrat que en alguns contextos en què se simplifica molt el text, com ara en missatges publicitaris o en llocs web, de vegades es troba usat l'infinitiu d'un verb transitiu sense el complement directe (saber més, conèixer més, veure més, etc.), aquest ús no és acceptable. Per tant, si no es fa [...]
Per expressar que una cosa és d'una determinada manera en un
grau inferior o superior quantitativament perquè depèn proporcionalment
del grau d'un segon factor, es fan servir les locucions com més i com menys. Per exemple:
Com més petita és la nou més soroll mou.
Com més vendes facis, més [...]
Quan es coordinen quantificadors comparatius, com ara en l'oració Aquella casa és tant o més gran que la teva o Aquella casa és tan gran o més que la teva, escriurem tant o tan segons el cas.
S'usa la forma tan quan a continuació hi ha un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional i tot [...]
La construcció altres + numeral (per exemple,
altres dos) no és adequada en català. Es pot fer servir la construcció numeral + més (dos més) o bé la construcció numeral + altres + nom (dues altres coses). Per exemple:
Han arribat dues noies més.
Avui hem escrit cinc articles. Demà n'escriurem [...]
En català, per dir que una cosa és preferible o convenient, sovint es fa servir el verb valer (o valdre) amb l'adverbi més. Per exemple:
Val més que no ho facis
Valdria més que calléssiu
Més val enginy que força
En canvi, la construcció més (et, li, us...) val no és admissible per advertir algú [...]
L'expressió temporal al més aviat possible, generalment, va introduïda per la preposició a. Per exemple:
Tenim feina pendent: hauries d'arribar al més aviat possible.
Això no obstant, també s'admet la possibilitat d'escriure-la sense preposició. Per exemple:
Tenim feina pendent: hauries d [...]
Els adjectius major i menor signifiquen 'més gran' i 'més petit'. Aquests adjectius són habituals en expressions més o menys lexicalitzades, com ara: la major part de, festa major, causes majors,
orde major, força major, estat major, carrer major, pal major,
vela major, major d'edat, menor d [...]
Hi ha una sèrie de verbs (anomenats inacusatius) que tenen un subjecte que s'interpreta com un complement directe. Per aquest motiu, quan aquest subjecte és plural, el verb també va en plural. Per exemple:
Falten més plats.
Sobren entrades per al ball.
Ara arriben els convidats a l'acte.
Cal [...]
les focalitzacions.
1. Dislocacions
Quan es desplaça un element que aporta informació coneguda, l'ús de la coma serà diferent segons si el desplaçament és a la dreta o l'esquerra de l'oració:
Si un element conegut es desplaça cap a la dreta, se separa amb coma de la resta de l'oració i, a més, es [...]