FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar més enllà (d'un límit). Estar per sobre (d'algú o d'alguna cosa) en quantitat, qualitat, etc. Excedir-se d'una manera no pertinent. Amb la seva mania de fer-ho tot tan bé, s'ha ultrapassat de nou. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que actua amb pressa. El Xavier és un home apressat, tot el dia corre amunt i avall. Fet amb pressa. No podem fer una revisió tan apressada dels problemes locals. Les apressades lectures fetes a casa no permeten una anàlisi profunda del text. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arranjar de qualsevol manera, a correcuita. Com t'has engiponat la roba, avui? M'he passat els anys engiponant versos. Com ho engiponaràs, això? No entenc com el va engiponar tan malament, el treball. Has vist com l'ha engiponada, pobra criatura? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no s'adona bé de les sensacions ni de les idees. Quan s'acaba de llevar està ben ensopit: no li pots parlar de res. Endormiscat. Que no té cap animació, que no és divertit. Un poble ensopit. Quina xicota tan ensopida! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir de teranyines. Les aranyes enteranyinaven la vella turbina. El sostre de l'establa es va enteranyinar. Cobrir d'alguna cosa que lleva la transparència. Una claror de cendra enteranyina el pla. El cel ja no és tan clar: s'ha enteranyinat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eufemisme per fotut. Estava molt fumuda de salut. L'he trobat fumut i disgustat. Se'm presenta una vellesa molt fumuda, amb aquesta pensió tan minsa. M'ha ben embolicat, aquest fumut xafarder! Fes-me el fumut favor de marxar d'aquí ara mateix! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gràcia especial per la qual l'autoritat perdona algú de tota o part de la pena a què havia estat condemnat, la qual es concedeix tan sols amb tramitació prèvia d'expedient individual. Poder acordat pel papa de concedir certs beneficis eclesiàstics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposició del cor, de l'ànima. Déu, que veu els coratges de tots. Fermesa de cor davant el perill o les dificultats. Envestint un enemic superior en nombre, donaren una prova de coratge. Calia un gran coratge per a afrontar una situació tan difícil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre, deformar, desballestar, gastar, (alguna cosa) posant-la en tan mal estat que no és bona per a res, que no es pot aprofitar, que no té adob possible. Fer malbé del tot (la salut, la fortuna, etc.). Derrotar (l'enemic) deixant-lo completament malmès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que causa dolor. Una operació dolorosa. Una mort dolorosa. Una pèrdua dolorosa. Estic en la dolorosa necessitat de deixar-ho. M'és dolorós d'haver-lo de castigar tan durament. Adolorat . Imatge de la Mare de Déu en actitud de dol per la mort del Crist. [...]
