Resultats de la cerca frase exacta: 3

Diccionari de la llengua catalana
1. dictaminar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emetre dictamen. El tribunal ja ha dictaminat sobre aquesta causa. Emetre (un dictamen). Dictaminaren que l'acusada era innocent. [...]
2. ponència
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec de ponent. Grup de persones que conjuntament han d'informar, de dictaminar, sobre determinats assumptes, en el si d'una corporació, d'una assemblea, etc. Jutge o magistrat ponent en un tribunal pluripersonal, que fa el seguiment més directe d'una causa i proposa la seva [...]
3. oïdor 1 -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que escolta qui parla, perora, canta, etc. Persona que, sense ésser alumne matriculat a una classe, hi assisteix. Antigament, persona revestida d'autoritat per a oir l'exposició de fets judicials, econòmics, etc., i dictaminar sobre ells. Oïdor de comptes. [...]