FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anió poliatòmic que té el zinc com a àtom central. Substància que s'origina per reacció de l'hidròxid de zinc, de fórmula Zn(OH)2, de natura amfòtera, amb bases fortes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element químic semimetàl·lic, de color gris, de lluïssor metàl·lica, trencadís, que es troba a la natura en forma de sulfurs o d'arsenosulfurs (símbol, As; nombre atòmic, 33; pes atòmic, 74,92). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'herpes, de la natura de l'herpes. Erupció herpètica. Que pateix d'herpes. Relatiu o pertanyent als rèptils o als amfibis. Que té caràcter de rèptil o d'amfibi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De terra. Una substància tèrria. Que té aspecte de terra. Pertanyent a qualsevol dels elements metàl·lics que es troben a la natura com a òxids bàsics o en altres formes convertibles fàcilment en aquests. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abocar; l'efecte. En med., lloc on un vas o conducte desemboca en un altre de més gran. Anastomosi quirúrgica de les obertures de dues cavitats o conductes d'igual o diferent natura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Combinació, en una proporció determinada, dels elements que constitueixen la natura física d'un individu. Complexió biliosa, sanguínia, limfàtica. Complexió feble, delicada. Complexió robusta. Figura retòrica que consisteix a repetir el mateix mot en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent a la natura essencial, a la constitució íntima d'una cosa, no merament aparent. Independent de tota convenció. Que té les propietats elèctriques corresponents a les d'un cristall ideal, s'aplica a un semiconductor pur. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ocupa en la Terra un punt diametralment oposat respecte a una altra. Persona o cosa diametralment contrària, pel seu caràcter o natura, a una altra. L'antípoda de la caritat és l'enveja. Punt de la superfície terrestre dels dos que estan situats als extrems d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que llança clams repetits. Ple de clamor, de la natura del clamor. Reunió clamorosa. Disputa clamorosa. Sorollós, turbulent. Aplaudiments clamorosos. Escàndol clamorós. Tan extraordinari que resulta evident per a tothom. Èxit clamorós, triomf clamorós, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tècnica electroanalítica quantitativa i qualitativa que, per mitjà de les corbes intensitat-potencial obtingudes en l'electròlisi d'una dissolució realitzada en condicions determinades, s'utilitza per a identificar la natura d'alguna espècie química i [...]
