FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Orifici del final del tub digestiu, a través del qual l'animal expulsa les matèries fecals. anus contra natura Obertura de l'intestí feta a la paret de l'abdomen, de manera que per aquesta obertura són expulsades les matèries fecals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les persones, propi de les persones. La natura humana. Intel·ligència humana. No diví. Propi de la feblesa, la imperfecció, etc., de l'ésser humà. Una reacció molt humana. Que mostra simpatia pels éssers humans. Éssers humans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un metall o als metalls, de la natura d'un metall. Un objecte metàl·lic. Una substància metàl·lica. Un mineral metàl·lic. Lluïssor metàl·lica. Un so metàl·lic. Diner en or, argent, coure, níquel, etc. en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llinatge d'homes o d'animals. Llull, nat de digna casta. De quina casta és aquest ocellet? Mena, qualitat, natura, d'una persona o d'una cosa. De bona casta. De mala casta. Manera 1 1. Vaja una casta de sumar que tens! Classe hereditària de l'Índia que formava part de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Narració generalment breu d'uns fets llegendaris, ficticis o originàriament reals, amb la intenció d'entretenir, divertir, moralitzar, etc. Un conte de fades. Contar un conte. Gènere literari en prosa d'extensió generalment breu i caracteritzat per la natura fictícia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Divinitat inferior de la natura representada per una dona que viu als rius, als boscos, als prats o a les muntanyes. Noia formosa. Insecte que ha passat de la fase de larva, que es troba en estat quiescent i prepara la seva darrera metamorfosi. Llavis menors de la vulva. Nimfea blanca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escola pictòrica francesa de començaments del segle xx, variant del cubisme, que produí una pintura caracteritzada per l'exaltació de la llum i el dinamisme dels colors. Moviment religiós d'iniciació, a la Grècia arcaica, que afirmava l'origen i la natura divins [...]
