, de lluny!, Si n'és, de beneit!, Si que n'és, de beneit). Cal tenir en compte que si un element conegut es desplaça cap a la dreta, se separa amb coma de la resta de l'oració i, a més, es reprèn amb un pronom feble. Pel que fa a les oracions exclamatives introduïdes per com, es formen amb l [...]

La coordinació és la relació que s'estableix entre diferents elements sintàcticament equivalents que s'enllacen per mitjà d'una coma o d'una conjunció. La coordinació pot afectar seqüències breus o oracions completes. Segons la relació que tenen aquestes seqüències entre elles es pot classificar [...]

L'ambigüitat en una frase és ocasionada per la possibilitat que es pugui interpretar de dues maneres diferents. En aquests casos la puntuació, i concretament la coma, és un recurs útil per desfer aquesta ambigüitat. Per exemple: Va veure un home amb uns binocles. (L'home que el subjecte va veure [...]

. És força usual que l'oració principal que segueix l'oració subordinada es marqui amb una coma. En darrer terme, però, també prevalen les indicacions generals que regulen la puntuació: llargada de l'oració, voluntat de contrast, estil de qui escriu, etc. Per exemple: Li ho van explicar clarament [...]