Resultats de la cerca frase exacta: 590
Diccionari de la llengua catalana
|
31.
escunçar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escaure's, coincidir. En aquell moment jo m'escunçava de passar pel carrer. [...]
|
|
32.
estressar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar estrès (a algú). La feina m'estressa. No s'estressava mai. [...]
|
|
33.
importunar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molestar, especialment amb sol·licitacions insistents, amb actes intempestius. Sempre m'importuna amb preguntes. [...]
|
|
34.
espunyir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desllorigar-se un puny. Jo no m'hauria espunyit, si no hagués podat les pomeres. [...]
|
|
35.
adolorir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar (a algú) dolor. Adolorar . Esdevenir adolorit. L'esquena se m'adoloria d'esgarrifança. [...]
espunyir-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Desllorigar-se un puny. Jo no m'hauria espunyit, si no hagués podat les pomeres. 
|
|
36.
adormissar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mig adormir-se. Si m'adormissava un minut, em despertaven els crits de la senyora. Ensopir-se. [...]
|
|
37.
camallada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop a la cama. M'he donat una camallada que encara em fa mal. Gambada. [...]
|
|
38.
engavanyar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La roba, embarassar els moviments (de qui la porta). Aquest abric m'engavanya qui-sap-lo. [...]
|
|
39.
panxó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fart¹. M'he fet un panxó de figues. Fer-se un panxó de riure. [...]
|
|
40.
ennuegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos estrany en la gola, el fum, l'emoció, etc., interrompre o obstaculitzar la lliure respiració (d'algú). No res l'ennuega. Els sanglots m'ennuegaven. M'he ennuegat bevent. S'ennuega de tant riure. S'ha ennuegat amb un pinyol de raïm. Algú o alguna cosa, molestar [...]
|
espunyir-se
v. intr. pron. [LC] [MD] Desllorigar-se un puny. Jo no m'hauria espunyit, si no hagués podat les pomeres.
v. intr. pron. [LC] [MD] Desllorigar-se un puny. Jo no m'hauria espunyit, si no hagués podat les pomeres.