Els participis dels verbs acabats en -metre (admetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre, etc.) acaben en -mès. Per exemple:
admès (i no admitit)
omès (i no omitit)
permès (i no permitit)
remès (i no remitit)
[...]
Els participis dels verbs acabats en -endre (encendre, pretendre, etc.) i -ondre (confondre, difondre, infondre, etc.) acaben en -ès i -ós respectivament. Per exemple:
encès (i no encengut)
pretès (i no pretendit)
confós (i no confundit)
infós (i no infundit)
En canvi, el verb pondre i els que [...]
El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas de noms comuns i d'adjectius, es manté la part inicial del mot. Cal tenir en compte, a [...]
Hi ha verbs de la segona conjugació com constrènyer, estrènyer, restrènyer, etc. que fan el participi afegint la terminació -t a una arrel acabada en vocal. Per exemple:
constret (i no constrenyut)
estret (i no estrenyut)
restret (i no restrenyut)
[...]
Els verbs de la segona conjugació absoldre, coldre, dissoldre, exsoldre, moldre, resoldre i toldre (i derivats) fan el participi afegint la terminació -t a l'arrel acabada en l. Per exemple:
absolt (i no absolgut)
dissolt (i no dissolgut)
molt (i no molgut)
resolt (i no resolgut)
[...]
Els participis dels verbs acabats en -cloure (concloure, descloure, encloure, excloure, incloure, recloure) acaben en -clòs. Per exemple:
conclòs (i no concluït ni conclogut)
exclòs (i no excluït ni exclogut)
inclòs (i no incluït ni inclogut)
reclòs (i no recluït ni reclogut)
[...]
, psicosomàtic, telesèrie, vicesecretari, etc.
Hi ha, però, tres casos en què trobem doble essa:
1. En mots derivats quan comencen amb el prefix a- (no negatiu) o re-. Per exemple: assenyat, ressituar, ressorgir, resseguir, etc., però s'escriu amb una sola essa resecció (grafia presa directament del llatí).
2 [...]
El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas dels compostos cultes, s'elimina normalment el segon element del compost. Cal tenir en [...]
Els verbs acabats en -metre (admetre, emetre, ometre, remetre...) són de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquests verbs, l'última vocal que hi apareix és la e i no la i (admetem i [...]
Els adjectius acabats en les terminacions -aç, -iç i -oç tenen una única terminació per al singular i dues per al plural, és a dir, presenten la flexió següent:
Masculí singular
Femení singular
Masculí plural
Femení plural
eficaç
eficaç
eficaços
eficaces
feliç
feliç
feliços [...]