Per indicar que una acció no ha estat acomplerta i està pendent es pot fer servir la construcció nom / indefinit + a + infinitiu (tant el nom, que pot estar quantificat, com l'infinitiu tenen un sentit genèric). Per exemple: coses a fer, poca cosa a dir, no hi ha res a fer, etc.
Aquesta construcció darrerament s'ha generalitzat i es troba usada també amb noms i infinitius que no tenen un sentit genèric. Per exemple: temes a debatre, qüestions a tractar. En aquests casos, però, és més habitual la construcció formada per un nom seguit de la preposició per i un infinitiu, o fer servir els verbs caldre o haver. Per exemple: quantitat per pagar (o quantitat que cal / s'ha de pagar), normes per fixar (o normes que cal / s'han de fixar), punts per tractar (o punts que cal / s'han de tractar).
Cal recordar que l'ús del relatiu que en aquesta mena de construccions, en comptes de la preposició, no és acceptable. Així, frases com No tenen res que dir o Tinc coses que fer no són vàlides.
En cas que es vulgui explicitar el complement agent (un complement preposicional que designa qui fa l'acció) es fa servir la construcció amb la preposició a. Per exemple: Res a dir-hi per part nostra, Espai a emplenar per l'Administració.