1 estrebar, estirar amb força. tirar, treure una cosa de lloc estirant-la sense aixecar-la. Els bous tiren l'arada. tibar, posar una cosa tensa estirant-la. estiregassar, estirar amb força. estirallar, íd. estireganyar, estirar una cosa fins a deformar-la. distendre, íd. allargassar, estirar [...]

estirar, allisar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. tesaro tensar trincar estirar(->) 2 v. intr. llavorar. Amolla el cap de proa, que llavora massa, que està massa tibant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 estirar. 2 Fig. treballar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. Descansar el pes d'una cosa sobre una altra. recolzar, fundar-se. 2 esforçar-se. 3 v. tr. estirar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Acció d'estirar. estirament tibament estrebada(->) estiregassada, estirada violenta. bursada(ràpida i violenta). Li arrencà el collar d'una bursada. 2 creixença. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 súmmum(m.), el grau més alt al qual arriba una cosa. El súmmum de la imbecil·litat. màximum extrem(->) 2 Com a màxim: Pel cap alt. A tot estirar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

almanco(dial.) si més no si no més(≠ si només) si altra cosa no pel cap baix tirant curt com a mínim Ant. Pel cap alt. A tot estirar. Com a màxim. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

des de terra amb una sirga o corda. portar(o traginar) a ròssec garfullar, un corrent d'aigua (riu, etc.) arrossegar terra de les seves vores. Cp. estirar, emportar-se 2 (arrossegar-sepron.) anar a rossegons 3 Fig. ocasionar, obligar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(≠ malversar) malbaratar balafiar dilapidar despecegar rebentar. En poc temps ha rebentat la seva hisenda. dissipar. Ha dissipat tot el seu patrimoni. esbutxacar polir-se els diners, esp. d'altri. estirar més el braç que la màniga tirar la casa per la finestra, fer despeses molt grosses. Cp [...]