101.
mundo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ha tot un món que els separa. 5 [baúl] bagul, cofre. 6 bot [mundillo] aliguer, bola de neu f. 7 conocido por (o en) el mundo entero fig conegut de tothom (o arreu). 8 correr mundo fig córrer món, veure món. 9 desde que el mundo es mundo fig des que el món és món. 10 echar al mundo [parir] portar (o [...]
|
102.
muerte
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 mort. Me vi en las puertas de la muerte, em vaig veure a les portes de la mort. 2 [homicidio] mort, homicidi m. 3 [representación] mort. 4 fig [desaparición] mort. La muerte de un imperio, la mort d'un imperi. 5 a muerte a mort. 6 a muerte o vida [decisión difícil] a vida o mort. 7 con la [...]
|
103.
apuro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [lío, trance] compromís, destret, conflicte. Verse en un apuro, veure's en un compromís. 2 [lío] embull, embolic, batibull. Meterse en un apuro, ficar-se en un embull. 3 [embarazo] vergonya f, confusió f. No tiene por qué darte apuro pedirle lo que te debe, no t'ha de fer cap vergonya [...]
|
104.
oreja
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] aurícula. 19 oreja de ratón bot [vellosilla] orella de rata, pelosella. 20 oreja marina (o de mar) zool [Haliotis sp] orella de mar. 21 tirar de la oreja a Jorge fig [jugar a cartas] estirar l'orella al gat. 22 ver las orejas al lobo fig veure les orelles (o l'orella) al llop. 23 vérsele la oreja fig i fam [...]
|
105.
entender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
obedezca, exigeixo que se m'obeeixi. 4 a mi (o tu, o su) entender al meu (o teu, o seu) entendre. 5 ¿cómo se entiende eso? (o ¿qué se entiende por eso?) com s'entén això?6 dar a entender donar entenent, fer entendre. 7 hacer como quien lo entiende todo fer com aquell qui ho sap tot, fer veure que ho sap [...]
|
106.
bueno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
veure, a veure.... 26 bueno de bo per a, de bon. Una raíz buena de comer, una arrel bona per a menjar (o de bon menjar). 27 ¡bueno está...! ja està bé...!28 ¡bueno está lo bueno! ja n'hi ha prou!, ja està bé!29 dar por bueno donar per bo. 30 dar una buena a alguien clavar un bon juli (o una bona [...]
|
107.
ojo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ojos! (o ¡dichosos los ojos que te ven!) quina alegria de tornar-te a veure!, sortosos ulls, ja és hora de veure't!47 dormir con los ojos abiertos [vivir alerta] dormir amb els ulls oberts. 48 echar el ojo a algo posar (o clavar) els ulls en (o sobre). 49 el ojo del amo engorda el caballo qui té mossos [...]
|
108.
huevo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
castaña fig i fam assemblar-se com un ou a una castanya, haver-hi diferència (o ésser) com de la nit al dia, no tenir res a veure. 25 saber un huevo vulg saber-ne un niu. [...]
|
109.
a 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
veritat. 21 de [davant d'un objecte]. Olor a rosa, olor de rosa. Miedo al lobo, por del llop. 22 [régimen de ciertos verbos] a. Voy a verle, me'n vaig a veure'l. 23 a (o de) [després de començar]. Empieza a ir mal, comença d'anar malament. 24 al [con infinitivo] en. Al verle, en veure'l. Al salir el sol [...]
prep [con el artículo el se contrae en al] 1 a [i les formes al i als, contracció de a i el i de a i els]. 2 [lugar, dirección] a [al, als]. Ir a Madrid, anar a Madrid. Llegar al teatro, arribar al teatre. 3 en [davant un, algun, aquest, aquell]. Subir a una montaña, pujar en una muntanya. 4 [casa] a cal. Voy al dentista, me'n vaig a cal dentista. 5 [lugar, distancia] a. Está a 20 kilómetros de aquí, és a 20 quilòmetres d'aquí. 6 [lugar, situación] a [al, als]. Al lado de, al costat de. A orillas del mar, a la vora de la mar. 7 [tiempo] a [al, als]. A las ocho, a les vuit. A la noche, al vespre (o a la nit). 8 [fecha] [generalment no es tradueix], el [en alguns casos]. ¿A cuántos estamos? —A once de septiembre, quin dia és avui? —L'onze de setembre. Madrid, a 3 de junio, Madrid, 3 de juny. Al día siguiente, l'endemà. A la mañana siguiente, l'endemà al matí. 9 [tiempo pasado] al cap de. A los pocos días, al cap de pocs dies. Al año de esto, al cap d'un any d'això. 10 [manera] a. A la americana, a l'americana. A pie, a caballo, a peu, a cavall. A oscuras, a les fosques. 11 per. A la fuerza, per força. 12 [instrumento] a, amb. Escribir a lápiz, escriure a (o amb) llapis. Moler a palos, baldar a garrotades. 13 [proporción, precio] a [al, als]. Al seis por ciento, al sis per cent. A 50 km por hora, a 50 km per hora. A 10 euros el kilo, a 10 euros el quilo. 14 [hipótesis] si. A no ser esto así, si això no fos així. 15 [complemento indirecto] a [al, als]. Díselo a tu padre, digues-ho al teu pare. 16 [complemento directo] [no es tradueix]. Vi a tu hermana, he vist la teva germana. 17 a [davant d'un pronom personal fort]. Voy a respetarle si él me respeta a mí, jo el respectaré si ell em respecta a mi. 18 a [al, als] [en frases que expressen reciprocitat]. Amaos los unos a los otros, estimeu-vos els uns als altres. 19 a [per a evitar l'amfibologia]. Persigue el gato a la rata, empaita el gat a la rata (o el gat empaita la rata). 20 [complemento de nombre] a [davant d'un nom de persona o de cosa personificada]. Amor a los padres, amor als pares. Amor a la verdad, amor a la veritat. 21 de [davant d'un objecte]. Olor a rosa, olor de rosa. Miedo al lobo, por del llop. 22 [régimen de ciertos verbos] a. Voy a verle, me'n vaig a veure'l. 23 a (o de) [després de començar]. Empieza a ir mal, comença d'anar malament. 24 al [con infinitivo] en. Al verle, en veure'l. Al salir el sol, en sortir el sol. 25 a por a comprar, a cercar, a buscar. Ir a por pan, anar a comprar pa. 26 a que que. Acostúmbralo a que venga todos los días, acostuma'l que vingui cada dia. 27 ¡a que...! [convencimiento ante una duda] què t'hi jugues que...!, què hi va que...! ¡A que llueve esta tarde!, què t'hi jugues que plourà aquesta tarda! 28 ¡a que sí! què t'hi jugues! 29 ¡a que no...! [desafío] vejam si...!, et desafio que no...! ¡A que no se lo dices!, vejam si li ho dius! 30 ¿a qué viene? (o ¿a qué?) què vol (o volen) dir...?, què significa...? ¿A qué tantas protestas de amistad?, què volen dir tantes protestes d'amistat? |
110.
algo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tenir-hi a veure alguna cosa, tenir-hi alguna relació. [...]
|