21.
malaltís
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 malaltós malaltús valetudinari malicós clocpiu. Estar (o anar) clocpiu. empiocat pioc delicat (de salut), construït amb el verb estar. cotiflato escotiflat calafetós endengat empentís escarromiat xerec(dial.) prim de salut atrotinat de saluto simpl. atrotinat ésser un nyicris ésser un [...]
|
22.
torre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mesquita. 2 (en el joc d'escacs) roc, nom antic de la torre (d'aquí el verb enrocar o fer l'enroc). xalet, casa petita a la muntanya, en una urbanització, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
23.
solitari
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. Que viu sol (->). soliu solter(Alc.). Vius massa solter, tu: has de freqüentar més la gent. viure com un os estar sol com un pregadeu de rostoll ésser una aranya de forat viure com un mussol retret(->) Cp. el verb entotsolar-se o assolar-se: fugir del [...]
|
24.
valer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Cp. tenir qualitats, ésser estimable 2 Cp. ésser eficaç, ésser útil, servir, ésser millor 3 Ésser estimat a un cert preu. En aquest sentit, hom usa sovint el verb costar com a sinònim de valer. Aquesta propietat ha costat molts diners. sobrevaler, valer més, tenir més valor. importar. El [...]
|
25.
fotre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, el verb envelar; a Mallorca i a Eivissa, semblantment, el verb envergar. Tots dos dialectals. cardar(vulg.) 2 (fotre'spron.) burlar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 v. tr. El sentit literari de fotre el tenim documentat en un text dels Usatges (s. XIII), en el sentit de fornicar amb la muller d'un altre. Qui occiurà son senyor... o li fotrà sa muller o li toldrà sa muller o son castell... En la major part dels casos, fotre es pot substituir per fúmer i flocar. Vegeu els textos següents adduïts per Alc. (article flocar): Això de dir penjaments de la mare de sant Pere i de flocar-la a l'infern em sembla tan lleig com un pecat mortal (Ruyra). Et flocaré un revés, que la paret te'n donarà un altre. Li ha flocat un tacó. N'hi flocà una escopetada (cançó popular). Com no li va flocar les balances pels morros! (Ruyra). La noia es va flocar a riure. Els hem flocat a dormir sota un arbre. Li he flocat totes les veritats a la cara. M'he flocat quatre escudelles de xocolata. El Dicc. Gen. indica solament el sentit de pegar. A Menorca usen, en un sentit anàleg, el verb envelar; a Mallorca i a Eivissa, semblantment, el verb envergar. Tots dos dialectals. cardar (vulg.) 2 (fotre's pron.) → burlar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
26.
sempre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
que el món és món 2 Sempre que (conj. condicional; es construeix amb el verb en subjuntiu): Tota vegada que. Tota vegada que ho desitgis, vine'm a veure, sempre que ho desitgis... 3 Per sempre: Eternament(->). A perpetuïtat. Per sempre més. Sense límit (o fi, o terme). Manuel Franquesa i [...]
|
27.
faltar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. relliscar(fig.), caure en una falta. donar una relliscada(fig.) fer una fallada fer un pas fals, cometre un error, una falta, esp. contra les convencions socials. fer una atzagaiada fer una planxa 3 Faltar poc per. anar de poc anar de prim cuidar. Ahir vaig cuidar trencar-me el braç. gairebé(+ verb). [...]
|
28.
fabricar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(mot molt poc usat, en aquest sentit) confeccionar(es diu esp. de la fabricació de peces de vestir) elaborar(es diu esp. de la fabricació de productes químics i alimentaris) treure. Aquesta editorial treu cada any vuitanta títols nous. En alguns casos hom usa el verb indicador de l'acció [...]
|
29.
simular
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fingir, afectar. Aquest darrer verb demana sempre un complement verbal: simular i fingir, no, i poden ésser usats com a v. abs. fer el meto fer el paper de met, simular que no s'adona de res. fer el sonsoo fer el desentès, davant una feina. fer el sorno sornejar fer el pauo fer el beneit [...]
|
30.
sord
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sord (Cp. el verb sordejar. Sordeja d'una orella). Cp. sordmut: sord de naixença i, doncs, mut. sord d'una orella 2 Fig. Sord de conveniència: tenir les orelles a cal ferrer fer orelles de marxant fer l'angelot tancar l'orella ésser com el sord de Benissanó, que sentia els quarts i les hores no [...]
|