1.
incontinent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No continent, mancat de continència. Era incontinent en el menjar i el beure. Que pateix incontinència. El meu fill és incontinent i s'orina al llit. [...]
|
2.
incontinent
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Que no té continència. [...]
|
3.
incontinent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj incontinente. [...]
|
4.
bèstia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Animal, principalment quadrúpede, especialment de càrrega. Persona rude, intractable, brutal, incontinent, que hom pot assimilar a una bèstia. El marit era una bèstia, pobra dona. bèstia bruta Persona brutal. bèstia negra Allò que és o es considera [...]
|
5.
incontinente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 incontinent. adv 2 p fr [incontinenti] encontinent, tot seguit. [...]
|
6.
immoderat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
destemperat intemperat intemperant immòdic ultrancer incontinent desenfrenat desmesurat exagerat excessiu(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
destemperat intemperat intemperant immòdic ultrancer incontinent desenfrenat desmesurat exagerat excessiu (→) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
7.
lasciu [o lasciviós]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(f.), dona dissoluta. voluptuós. Una vida voluptuosa. Un temperament voluptuós. incontinent sensual, sexual, obscè. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|