71.
fixa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
Frontissa de llevadís les dues pales de la qual s'emboteixen pel cantell en un trau fet en el bastiment i en el muntant de penjar d'un batent, especialment de balconera o de finestra, on queden fixades amb visos o cargols travessers. [...]
|
72.
de caixa i metxa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
73.
botó
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Peça circular, esfèrica o amb alguna altra forma, amb forats o anella, pels quals és cosit o assegurat a la roba, que serveix, passant-la per un trau o una baga, per a subjectar l'una a l'altra dues peces del vestit o dues parts d'una mateixa peça. [...]
|
74.
tendó perforat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Cadascun dels tendons del múscul flexor comú superficial dels dits. La denominació és deguda a la presència d'un trau en llur regió corresponent a la primera falange dels dits, per on s'introdueixen els corresponents tendons profunds (tendons perforants), els quals esdevenen superficials en aquest [...]
|
75.
forat de bastida
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
76.
unió de caixa i metxa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
77.
treure gatons vius de gata morta
Font
Fitxes de l'Optimot
sang d'un cos mort, pescar en aigua tèrbola, etc. Per exemple:
Amb la tela que volien llençar es va fer un mocador i un moneder, sempre treu gatons vius de gata morta.
Ell trau suc de les pedres amb la seva retòrica: es va endur la catifa més cara de la botiga a preu de saldo.
Fins i tot ha [...]
|
78.
ferida
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
lesió mal. Té mal a la cama. Un mal lleig. pupa(en llenguatge infantil), mal. M'he fet pupa al dit. plaga nafra alifac trauma tall trau, incisió profunda. Fer un trau a algú, donar-li una ganivetada. punxada mossegada trenc, esp. ferida al cap. trep, íd. xiribec, íd. encetada, causada per una [...]
|
79.
caja
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] encaix m, encast m, trau m. 18 [de una cerradura] tancador m. 19 [de una romana] ull (o forat) del fulcre m. 20 [de un brasero] banca, escambell m. 21 a caja y espiga [carpintería] a trau i metxa. 22 caja alta, baja gràf caixa alta, baixa. 23 caja craneana anat caixa craniana. 24 caja de ahorros caixa d [...]
|
80.
cerrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Cerrar una puerta, una cerradura, tancar una porta, un pany. 5 [los ojos] aclucar, cloure, tancar. 6 [con un dispositivo] tancar. Cerrar una puerta con llave, tancar una porta amb clau. 7 [pegar, soldar] cloure, tancar. Cerrar una carta, cloure una carta. 8 [tapar] tancar. Cerrar un ojal, tancar un trau [...]
[Se conjuga como: apretar] v tr 1 tancar. Una verja cierra el jardín, un reixat tanca el jardí. 2 [interceptar] tancar. Cerrar un camino con una barrera, tancar un camí amb una barrera. 3 fig tancar. Todas las puertas le fueron cerradas, totes les portes li foren tancades. 4 [obstruir] tancar. Cerrar una puerta, una cerradura, tancar una porta, un pany. 5 [los ojos] aclucar, cloure, tancar. 6 [con un dispositivo] tancar. Cerrar una puerta con llave, tancar una porta amb clau. 7 [pegar, soldar] cloure, tancar. Cerrar una carta, cloure una carta. 8 [tapar] tancar. Cerrar un ojal, tancar un trau. 9 tapar, cloure. Cerrar un pozo, tapar un pou. 10 [una circunferencia, etc] tancar. 11 [juntar] tancar. Cerrar un paraguas, las piernas, tancar un paraigua, les cames. 12 arquit cloure, acabar. Cerrar una bóveda, cloure una volta. 13 [interrumpir el funcionamiento] tancar. Cerrar un banco, tancar un banc. 14 [un acto, una sesión, etc] tancar, cloure, clausurar. 15 [una lista, un inventario, etc] tancar, cloure. 16 [ir detrás] tancar. Cerrar la procesión, tancar la processó. 17 [un plazo] tancar. Han cerrado la suscripción, han tancat la subscripció. 18 [ultimar] tancar, cloure, concloure. Cerrar un trato, cloure un tracte. v intr 19 tancar. Esta cerradura no cierra, aquest pany no tanca. 20 [una herida] tancar-se pron, cloure's pron. 21 fam [ajustar, casar] quadrar. El balance no cierra, el balanç no quadra. 22 [un caballo] cloure. 23 [en el dominó] tancar. 24 [un periódico] tancar. 25 cerrar con (o contra) fig i fam [atacar] caure sobre, caure al damunt. La caballería cerró contra el enemigo, la cavalleria va caure sobre l'enemic. v pron 26 [una puerta, herida, flor, etc] tancar-se. La puerta se ha cerrado de golpe, la porta s'ha tancat de cop. 27 fig tancar-se. Se me cierran todos los caminos, se'm tanquen tots els camins. 28 [negarse] refusar tr, negar-se, acular-se. Se cierra a cualquier concesión, refusa qualsevol concessió. 29 [obstinarse] entossudir-se. Se cierra en callar, s'entossudeix a callar. |