FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resultat d'embolicar-se o d'embullar-se una cosa. Complicació d'esdeveniments, de circumstàncies, etc., de què no és fàcil deseixir-se. Armar un embolic. Desfer un embolic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Baralla, combat. Moure brega, armar brega. Lluita continuada i esforçada per obtenir quelcom. Després de molts anys de brega darrere el taulell, va aconseguir consolidar el negoci. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part superior d'una columna que corona el fust i sobre la qual reposa l'arquitrau. Un capitell dòric, corinti, jònic. Banc consistent generalment en una post amb quatre petges, que serveix per a armar cadafals, llits, taules, etc. Amb quatre posts i un parell de capitells, armarem una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fulla d'acer amb punxa que s'ajusta per un extrem al fusell, el qual pot així utilitzar-se com a arma blanca. Armar la baioneta. Una càrrega a la baioneta. Exèrcit 1 . La revolució no hauria triomfat sense l'ajut de les baionetes. Peça en forma de baioneta dels telers de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Armar, dreçar, (un objecte) ajustant les parts de què es compon. Muntar un teler. Muntar un rellotge. Col·locar (pedreria, perles o esmalts) en una joia ajustant totes les parts que la componen. Muntar un diamant en or. Empalmar (diverses seqüències fílmiques) de [...]
