transacció, transalpí, transatlàntic, transhumància, transoceànic, sotsinspector, etc., en què la paraula primitiva comença amb vocal o hac seguida de vocal.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.2.3 i 11.2b) [...]
joves han fet molt bon paper).
Volem destacar el nostre agraïment a tots els participants (i no Destacar el nostre agraïment a tots els participants).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (24.6.1c)
[...]
regles de la gramàtica històrica catalana, que representen per mitjà de la grafia ç el so de essa sorda (com en molts topònims que tenen el mateix origen: Maçanet de la Selva, Maçanet de Cabrenys, Maçaners, can Maçana, coll de les Maçanes, etc.). [...]
amb per actualment s'utilitza col·loquialment en certs parlars (pel matí, per la tarda, per la vesprada...), però s'evita en els registres formals.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.5.2b)
[...]
consonant, especialment en paraules començades per en-, em- i es- (encetar, entendre, embut, embrutar, escoltar, espenta) i en d'altres com llençol i sencer.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.1.1 i 3.3.4.1e)
[...]
pronunciar com a vocal neutra, i no com a a, dias)
Barcelona (les vocals a, e, a s'han de neutralitzar, i no s'han de pronunciar com a a, Barçalona)
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.2)
[...]
generalment en manlleus i noms propis d'altres llengües, com ara:
pn-: pneumàtic, pneumònia, etc.
ps-: psicologia, pseudònim, etc.
pt-: pterodàctil; Ptolomeu, etc.
gn-: gnom, gnosticisme, etc.
mn-: mnemotècnic i derivats.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.3.2)
[...]
dels verbs adequar, liquar i obliquar s'han de pronunciar amb diftong i no pas amb hiat:
adequo (pronunciat a-dè-quo i no a-de-qú-o)
liqua (pronunciat lí-qua i no li-qú-a)
obliqua (pronunciat o-blí-qua i no o-bli-qú-a).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.5.2b) [...]
obstant això, el verb pudir regeix la preposició a. Així, es diu:
Pudia a all, no es podia estar a prop seu.
L'abric put a fregit.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (14.6.2a)
[...]
donés, donessis, donés, donéssim, donéssiu, donessin
Cal tenir en compte que, en els registres formals, no són acceptables les formes velaritzades que s'han desenvolupat en alguns parlars: donc, dongui, dongués, etc.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.3 [...]