Les locucions tot i això (o tot i amb això) i tot i així (o així i tot) es fan servir per indicar un contrast entre dos elements. Per exemple: Té molta feina; tot i això, tractant-se de tu, ho farà. No viuen gaire lluny. Tot i així, no crec que vinguin. També hi ha altres connectors que també in [...]

En català, en registres formals els quantitatius massa, força i prou no fan flexió ni de nombre ni de gènere. Per exemple: En aquella reunió hi havia massa directius. Vaig conèixer força noies durant aquell estiu. Ja tinc prou diners per anar de vacances. Ara bé, en els registres informals i en  [...]

El verb quedar, i la forma pronominal quedar-se, pot indicar un canvi d'estat o el resultat d'un procés. Per exemple: Aquest tros d'asfalt ha quedat enfonsat. M'he quedat molt amoïnat després d'haver parlat amb tu. També pot tenir valor duratiu; és a dir, indica que una situació es manté en el t [...]

Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple: ric, rigués, rigui... (de riure) caic, caigués, caigui... (de caure) Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades el gerundi adopta formes que presenten aquest so.  [...]

Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple: puc, pogut, pugui... (de poder) volgut, vulgui... (de voler) Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades l'infinitiu adopta formes que presenten aquest so. Ara bé, [...]

Les locucions respecte a i respecte de tenen el significat 'pel que fa a'. Per exemple: La consciència que tenia el músic respecte a la capacitat transformadora del seu art era sorprenent. Tinc dubtes respecte d'aquesta qüestió. Aquestes locucions no prescindeixen de les preposicions a o de, tre [...]

Les preposicions a i en poden introduir un complement de lloc. En general són possibles les dues preposicions, tot i que la preferència per l'una o l'altra sol dependre de l'element que introdueix i del tipus de verb. 1. Davant de la majoria de determinants, d'un quantificador o d'un interrogati [...]

La forma com és un adverbi de comparació que equival a les expressions igual que, de la mateixa manera que. Per exemple:  En Joan camina com el seu pare.  En canvi, com a és una locució prepositiva que equival a les expressions en qualitat de, amb caràcter de, d'acord amb la condició de, en/amb  [...]

Les formes cadascun, cadascuna i cada un, cada una són quantificadors que, juntament amb un sintagma constituït per la preposició de i un nom, signifiquen 'tota persona o tota cosa de les que formen part d'un grup o d'una col·lectivitat'. Amb aquest mateix sentit, però amb un valor emfàtic, tamb [...]

L'expressió temporal al més aviat possible, generalment, va introduïda per la preposició a. Per exemple: Tenim feina pendent: hauries d'arribar al més aviat possible. Això no obstant, també s'admet la possibilitat d'escriure-la sense preposició. Per exemple: Tenim feina pendent: hauries d'arrib [...]