L'ús de l'adverbi com per indicar exemples és adequat. Per exemple: Poesies com aquesta mostren el pensament de la fi de segle. Hi ha problemes d'interès comú, com la crisi econòmica i la contaminació atmosfèrica. Per qüestions de claredat expressiva, hi ha contextos en què l'adverbi com sovint  [...]

En general, l'adjectiu mig és invariable davant d'un nom de lloc. Per exemple: mig Catalunya, mig Barcelona, mig València, mig Balears, mig Valls. Cal tenir en compte, però, que davant d'un topònim femení singular que sempre du article, com ara la Bisbal o la Barceloneta, es fa la concordança de  [...]

La forma res és un pronom que equival a 'cap cosa'. Per exemple: Se n'ha anat sense dir-me res. ('sense dir-me cap cosa') ?Què vols? ?Res. ('cap cosa') No fa res del que li ordenen. ('no fa cap cosa') En canvi, gens és un adverbi quantitatiu que equival a 'en absolut' i en alguns casos, a 'molt  [...]

Davant d'un nom de lloc, l'adjectiu tot pot significar 'la totalitat d'aquest territori' o 'la totalitat de la població d'aquest territori' i, en general, no concorda amb el topònim. Per exemple: Tot Catalunya va sortir al carrer. És un recull de la toponímia de tot Figueres. Ara bé, quan el to [...]

La perífrasi acabar per + infinitiu expressa la culminació d'una situació més o menys llarga produïda per una insistència. Per exemple: Si ho demanes tantes vegades, acabaràs per esgotar-li la paciència. Sempre acaba per penedir-se de la seva irritabilitat. Altres construccions que es poden fer [...]

, d'acord amb els parlars que diferencien les dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental). Fins a la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC de l'any 2016, l'ús no pronominal dels verbs endur i emportar no era acceptat per la normativa en [...]

En registres col·loquials, s'utilitza una construcció que consisteix a introduir una oració de relatiu per mitjà del nexe que. Atès que aquest que no duu a terme cap funció sintàctica dins de l'oració de relatiu, aquesta funció l'ha d'exercir un altre element: 1. Generalment, un pronom feble. Per [...]

De vegades, davant d'un sintagma preposicional introduït per la preposició a hi ha el dubte sobre quin és el pronom que cal fer servir a l'hora de pronominalitzar-lo: li o hi. La tria de l'un o l'altre depèn del tipus de complement i, en alguns casos, del verb de l'oració. 1. Complement indirecte [...]

L'expressió déu-n'hi-do s'escriu amb guionets i la forma diminutiva, déu-n'hi-doret, també. Totes dues es fan servir amb el significat de 'suficientment, bastant' i també en exclamacions ponderatives o emfàtiques per expressar la importància d'una cosa o l'admiració que produeix. Per exemple: Déu [...]

Les expressions a falta de i a manca de poden tenir valor causal i condicional, però també temporal i espacial. Per exemple: A falta de melmelada, haurem de conformar-nos amb codony. A manca de proves sòlides, van haver de tancar el cas. A falta de cinc minuts per al final del partit, el Barça g [...]