Les formes auxiliars del verb haver que es fan servir per formar la primera i segona persones del plural del perfet de subjuntiu són hàgim i hàgiu. Per exemple: Quan ens hàgim instal·lat, farem un sopar d'inauguració. Espero que hàgiu après la lliçó. Malgrat que col·loquialment aquest verb també [...]

Hi ha contextos en què el complement directe d'un verb transitiu no cal que s'expliciti perquè queda sobreentès: és el que s'anomena ús absolut del verb.  Es troba aquest ús absolut en mots o expressions que s'utilitzen com a interjecció. Per exemple: mira, escolta, ja veus, veuràs, saps?, etc.  [...]

Quan es mou un element del lloc que ocupa habitualment dins de l'oració, segons la naturalesa d'aquest element cal reprendre'l o no amb un pronom feble. En el cas de complements d'origen introduïts per la preposició de que acompanyen verbs com desprendre, derivar, seguir, deduir, etc., aquest co [...]

Per expressar una ordre, donar instruccions o fer una recomanació cal fer servir l'imperatiu i no pas l'infinitiu. Per exemple: Premeu el botó (i no Prémer el botó). Així, per adreçar-se a destinataris desconeguts en contextos formals o públics, com ara rètols, avisos, manuals d'instruccions, etc. [...]

La locució per part de en general té el sentit de 'pel que es refereix a'. Per exemple:  Per part d'ella, l'assumpte queda tancat. Sovint, però, aquesta expressió també es fa servir en les oracions passives per indicar l'agent o qui realitza l'acció. Per exemple: Gol per part del Barça [...]

En una bona part dels parlars del Principat de Catalunya les hores se solen expressar pel sistema del campanar, un sistema específic de la llengua catalana. En canvi, en la resta de parlars és habitual el sistema de rellotge. Sistema de campanar Aquest sistema es caracteritza pel fet que es divi [...]

En les oracions relatives especificatives (o restrictives), quan el pronom relatiu té valor de manera pot tenir com a antecedent tant el nom manera com els adverbis demostratius tal i talment o els adverbis igual o semblantment.  Quan l'antecedent és el mot manera, el pronom relatiu pot adoptar d [...]

Davant d'un infinitiu que expressa finalitat, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquest [...]

En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular li coincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de comp [...]

En general, els complements introduïts amb un article indefinit porten el possessiu després del nom (postnominals). Per exemple: un amic meu un llibre seu una carmanyola teva Quan el nom del sintagma nominal és un terme de parentiu amb un lligam proper (de veïnatge, d'amistat, professional...),  [...]