31.
arder
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 cremar. La casa ardía por el lado de mediodía, la casa cremava per la banda de migdia. 2 fig cremar, bullir, estar encès. Arder de pasión, cremar de passió. 3 fig abrusar-se pron. Arder en amor, abrusar-se d'amor. 4 fig frisar. Ardo por saber el resultado, friso per saber el resultat. 5 [...]
|
32.
diente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
babarotes (o miroies), fer gruar. 6 alargársele a alguien los dientes fig i fam morir-se de desig algú, frisar, fondre's. 7 armado hasta los dientes fig i fam armat fins a les dents. 8 crujirle (o rechinarle) a alguien los dientes carrisquejar (o cruixir) les dents a algú. 9 dar diente con diente (o [...]
m 1 dent f. Dientes sanos, dents sanes. Diente de leche, dent de llet. 2 [de una sierra, engranaje] dent f. 3 constr [adaraja] lligada f, queixal. 4 aguzar alguien los dientes fig i fam esmolar algú les dents. 5 alargar a alguien los dientes fig i fam [hacer desear] fer denteta (o dentetes), fer babarotes (o miroies), fer gruar. 6 alargársele a alguien los dientes fig i fam morir-se de desig algú, frisar, fondre's. 7 armado hasta los dientes fig i fam armat fins a les dents. 8 crujirle (o rechinarle) a alguien los dientes carrisquejar (o cruixir) les dents a algú. 9 dar diente con diente (o castañetearle los dientes a alguien) petar les dents a algú. 10 decir algo entre dientes dir entre dents (o amb mitja boca). 11 de dientes afuera [sin sinceridad] de les dents enfora. 12 diente canino (o columelar) dent canina, ullal. 13 diente de ajo gra d'all. 14 diente de león bot [Taraxacum officinale] dent de lleó. 15 diente de lobo tecnol dent de llop. 16 diente molar dent molar, queixal. 17 echar los dientes (o salirle) a uno los dientes [un niño] sortir a algú les dents. 18 enseñar (o mostrar) los dientes ensenyar les dents. 19 hablar entre dientes [mascullar] parlar entre dents. 20 hincar el diente en fig i fam [iniciar una acción] posar fil a l'agulla en, posar mà a l'obra (o mans a l'obra) en. 21 hincar el diente en fig i fam [apropiarse de] emparar-se de, arrambar amb. 22 hincar el diente en fig i fam [criticar] deixar com un drap brut. 23 pelar el diente amer somriure. 24 poner (o ponérsele) a alguien los dientes largos fig i fam fer venir salivera, fer venir aigua a la boca, fer babarotes. 25 reír de dientes afuera fig i fam riure de les dents enfora. 26 tener a uno entre dientes fig, fam i p fr tenir tírria a algú. 27 tener buen diente fig i fam tenir bona dent, tenir les dents llargues. |
33.
consumir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desficiar-se fregir-se(fig.), consumir-se d'impaciència, de neguit, etc. enlleir-se enervar-se corfondre's fondre's frisar florir-se enneguitar-se repodrir-se, consumir-se, esp. d'haver de callar o dissimular. corcorcar-se(de neguit, d'angúnia) grillar-se grifar-se corsecar-se. La pobra dona es corsecava [...]
|
34.
desitjar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
molt. Com l'ha gruat, aquest auto! regruar, íd. glatir per, íd. tenir en cor de(fer una cosa) venir de gust (o de grat) morir-se de desig(per una cosa o de fer una cosa) fondre's(per una cosa), consumir-se de desig per ella. menjar-se amb els ulls(una persona o una cosa) frisar per tardar-li [...]
|