agafar, robar, esgarrapar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 arrencar. 2 prendre. rapir arpar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

urparo urpir urpejar unglaro unglejar esgratinyar, esgarrapar lleugerament. arpar arrapar garfinyar esgardissar esgarrinxar esgatinyar-seo esgatifinyar-se, esgarrapar-se en una baralla. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, rapiro arpar, prendre amb violència. forçar, prendre per força. Forçar un castell. Forçar una dona. usurpar, prendre injustament un domini, un ofici, una dignitat, etc. fer fonedís, fer desaparèixer. manllevar. Un mot manllevat al llatí. arrambar amb (una cosa), prendre-la [...]

el cap a algú; ferir-lo greument. obrir el cap(a algú), íd. rompre el cap, íd. urpar arpar unglejar urpejar urpir fer un trau(a algú), donar-li una ganivetada. enclavar, ferir la pota d'un cavall, etc., ficant-li un clau a la carn en ferrar-lo. alar, en el llenguatge dels caçadors, ferir un [...]

llibres. agarbar. Agafar un sac. garfir, agafar fortament amb les mans clavant les ungles o les urpes. engrapar, agafar fortament amb la grapa o mà. arpar, agafar violentament. empomaro empunyar, agafar una cosa pel pom o pel puny. Empomar l'espasa. copsar, tomaro entomar, agafar al vol. haver [...]

la llei. apoderar-se de(->) apropiar-se (indegudament) de arpar(fig.) pillar, robar violentament una cosa. pillardejar, pillar habitualment, sovint. lladrunyar, lladreguejaro lladronejar, íd. Estava desenfeinat i lladrunyava sempre que podia. extorquir, robar a algú una cosa [...]