Hi ha diversos mecanismes per evitar confusions a l'hora de lletrejar paraules. Per exemple, si es diu per telèfon un cognom (Teixidor) i es vol lletrejar, es pot fer amb les lletres de l'alfabet (te-e-i-xeix-i-de-o-erra), o bé, perquè sigui més clar, amb el sistema de codis que es proposa en la t [...]
l/m
Aquesta abreviatura correspon a la primera persona del singular, però es poden utilitzar anàlogament les abreviatures de les formes amb altres possessius; és a dir, per analogia amb lletra meva (l/m), es poden formar les abreviatures següents: lletra nostra (l/n), lletra vostra (l/v), lletra [...]
m/l Aquesta abreviatura correspon a la primera persona del singular, però es poden utilitzar anàlogament les abreviatures de les formes amb altres possessius; és a dir, per analogia amb la meva lletra (m/l), es poden formar les abreviatures següents: la nostra lletra (n/l), la vostra lletra (v/l), [...]
Després dels signes d'admiració i d'interrogació no es posa punt, ja que aquests signes al final de la frase tenen valor de punt. Com que marquen l'acabament d'un període, cal escriure la inicial del mot que els segueix amb majúscula. Per exemple:
Tens temps encara? Et voldria fer unes quantes pr [...]
lexicalització finalment passen a escriure's en minúscules.
Les sigles es poden lexicalitzar tant si es pronuncien sil·làbicament com si es tracta de sigles que es llegeixen lletra per lletra. Per exemple:
les pimes del sector (a partir de PIME: petita i mitjana empresa)
un elapé de Mazoni (a partir de LP [...]
sobre béns immobles) es llegeix ibi.
IEC (Institut d'Estudis Catalans) es llegeix iec.
De vegades, aquesta mena de sigles es llegeixen inserint una vocal entre consonants o prenen més d'una lletra per mot. Per exemple:
MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) es llegeix menac.
Benelux (prové de Bel [...]
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si [...]
Fitxa
3760/4Darrera versió: 24.04.2024
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).