Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 1.680

Diccionari de la llengua catalana
51. obtusament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense cap agudesa. [...]
52. propel·lir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impel·lir cap endavant. [...]
53. rodesa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rodament de cap.  [...]
54. xef
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cuiner en cap. [...]
55. acèfal -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de cap. Estàtua acèfala. Animal acèfal. Concili acèfal, monestir acèfal. Cristià que no reconeix un cap superior. Lamel·libranquis. [...]
56. caparràs
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap gros, desproporcionat. Té un caparràs que no li entra cap barret. Persona molt sàvia, erudita. És un caparràs! [...]
57. capllevar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar caplleuta per alliberar (algú) d'ésser tingut pres. Una planta, treure el cap, brollar. Aquest blat ja caplleva. [...]
58. catau
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on sol fer cap, recollir-se o amagar-se algú. Li havien llogat un catau infecte. Un catau de talps. [...]
59. revessat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., dirigit cap a la punta de l'escut i no en direcció al cap, com és habitual. Un xebró revessat. Una estrella revessada. En heràld., invertit en senyal de dol. Un escut revessat. [...]
60. decurió
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap d'una decúria. [...]
Pàgines  6 / 168 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>