31.
diè
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hidrocarbur que conté dos dobles enllaços en la cadena principal de la molècula. [...]
|
32.
plagal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En mús., que deriva d'un altre de principal o autèntic. Mode plagal. [...]
|
33.
protometge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A la Corona catalanoaragonesa, títol donat sovint al metge principal de la cort. [...]
|
34.
rondó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça musical de moviment viu amb dues o més represes del motiu principal. [...]
|
35.
uricotèlic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que excreta àcid úric com a principal producte de la degradació dels aminoàcids. [...]
|
36.
adjuvant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ajuda o modifica l'acció del medicament principal. Una substància adjuvant. Substància adjuvant. [...]
adjuvant
|
37.
calcina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Calç morta deixatada en aigua. Mescla en què l'ingredient principal és la calç. [...]
|
38.
cortisol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Principal hormona glucocorticoide en la majoria de mamífers, d'efectes antagònics a la insulina. [...]
|
39.
preliminar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que precedeix i prepara l'objecte principal. Nocions preliminars. Els preliminars de la pau. [...]
|
40.
séquia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canal d'irrigació. séquia fillola Séquia secundària. séquia major [o séquia mare] Séquia principal. [...]
|