Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

cloure
[ger. cloent, p. p. clos; ind. pr. 1 cloc; subj. pr. clogui, etc.; subj. imperf. clogués, etc.]

1 1 v. tr. [LC] Cobrir l'obertura (d'alguna cosa) de manera que resti aïllada de l'exterior. Cloeu bé la gerra que no hi entri aire. La tapa ha de cloure hermèticament el recipient. Aquest tap no clou. Aquesta porta tanca bé, però no clou, resten escletxes entre la fulla i el muntant.
1 2 [LC] cloure la boca Cloure-la ajuntant els llavis.
1 3 [LC] cloure un ull Cloure'l ajuntant les parpelles.
1 4 v. intr. pron. [LC] Cloure's els ulls. Cloure's la boca. Cloure's una ferida.
1 5 v. intr. [LC] Un animal, posar totes les dents. El nostre cavall ja ha clos.
2 1 v. tr. [LC] cloure els ulls a la llum Morir 1 1.
2 2 [LC] cloure l'ull Adormir-se.
2 3 [LC] cloure la boca a algú Fer-lo callar.
2 4 [LC] cloure la mà Donar algú molt menys del que era d'esperar.
3 1 v. tr. [LC] Fer que (quelcom) cobreixi l'obertura d'alguna cosa. Cloure les parpelles. Cloure els llavis. Cloure les dents.
3 2 v. intr. pron. [LC] Cloure's una flor.
3 3 [LC] cloure la mà [o cloure el puny] Replegar els dits sobre el palmell de la mà.
3 4 [LC] cloure una carta Plegar-la i segellar-la. Carta, lletra, closa.
4 v. tr. [LC] Encloure 1. M'he clos els dits a la porta.
5 1 v. tr. [LC] Terminar. Cloure un compte. Cloure la sessió.
5 2 v. tr. [LC] Acordar definitivament. D'aquest afer jo no clouria res sense la voluntat de ma filla.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions