FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Remor suau, confusa, que fa l'aigua corrent, les fulles mogudes pel vent, una multitud que conversa, que diu oracions, etc. Soroll greu i suau que se sent en alguns llocs del cos per auscultació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats perquè acceptin promeses i programes d'acció impracticables. Estat polític en què el govern és lliurat a la multitud. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar inflat. Desinflar un pneumàtic. Cessar d'estar inflat. Desinflar-se un tumor. Perdre les pretensions o l'ànim de fer alguna cosa. Després del fracàs de la vaga general, la multitud va desinflar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més compacta (alguna cosa) comprimint-la. Les petjades de la gent van atapeir la neu dels camins. Disminuir els intersticis (d'una cosa). Perquè aquests papers càpiguen al calaix, caldrà atapeir-los molt. Esdevenir més compacte. La multitud s'atapeïa dins el local. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de granular o de granular-se; l'efecte. Lesió consistent en la formació de petites nodositats constituïdes per aglomeracions de fol·licles tuberculosos. Eminència formada per fol·licles de la conjuntiva que s'hipertrofien. Multitud de cel·les o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Multitud d'animals petits, particularment insectes. Hi havia un eixam de mosquits. Grup d'abelles que emigren plegades d'un buc en companyia d'una reina per formar una nova colònia en un altre indret. eixam primari Eixam capitanejat per la reina mare. Multitud 1 . Hi havia un eixam d'infants [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (persones o coses) fent-les anar en diverses direccions. Els guardes van dispersar la multitud. El foc de la nostra artilleria dispersà les forces enemigues. Arribats a l'ermita, ens dispersàrem pels bosquets del voltant. dispersar l'atenció Aplicar l'atenció a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de dispersar o de dispersar-se; l'efecte. La dispersió d'un exèrcit, d'una multitud, d'un ramat. En fís., fenomen segons el qual una part del flux magnètic d'una màquina elèctrica, d'un transformador, etc., es desvia del circuit magnètic, generalment de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tres vegades quatre. Impedir que (una cosa) surti dels seus límits, impedir que traspassi un límit. Els soldats contenien la multitud. Contenir les seves passions, la seva alegria. Dominar els sentiments propis, especialment la còlera. No us deixeu emportar per la ira: conteniu-vos! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Procreació d'animals. bo per a cria Que és apte per a la procreació. fer cria Engendrar 1. Conjunt de tècniques o procediments emprats per a criar animals. Dedicar-se a la cria de conills, de porcs. Conjunt dels fills d'un animal. Multitud d'animals de la mateixa [...]
