fa servir sinó que. Per exemple: No vol que li ho facis, sinó que l'ajudis.
Si es reforça el primer membre amb adverbis o locucions com únicament, no solament, no (tan) sols, no només, aleshores tots dos membres tenen valor positiu, i el segon és més emfàtic. Per exemple: No solament era una persona [...]
, vaig agafar el paraigua.
L'adjectiu provable, amb ve baixa, té el significat 'que alguna cosa pot ser provada, demostrada'. Per exemple:
Que els efectes d'aquesta planta vagin bé per al refredat no és provable científicament.
[...]
El verb escapar, segons el significat, pot anar acompanyat de la preposició de (escapar de), la preposició a (escapar a) o bé ser un verb pronominal (escapar-se).
Amb el significat d''una cosa, cessar d'ésser retinguda per algú', regeix la preposició de. Per exemple:
El plat li va escapar de les [...]
La forma ningú és un pronom que expressa el significat de 'cap persona'. Per exemple:
No ens ho ha prohibit ningú.
No soc ningú per dir-te que callis.
També forma part de l'expressió lexicalitzada ser un ningú oser un no ningú amb el sentit de 'persona de cap valor'. Per exemple:
Sempre el [...]
Malgrat que de vegades els mots orella i oïda poden ser sinònims, cal tenir en compte que només el mot orella pot fer referència a l'òrgan auditiu. Per tant, no es pot fer servir el mot oïda aplicat a l'aparell auditiu. Per exemple:
Aquest nen s'ha de netejar les orelles (i no ...s'ha de netejar [...]
L'adjectiu vari, vària vol dir 'divers, diferent, variat', i es fa servir després d'un nom. Per exemple:
Ho resolien amb remeis varis.
El vestit és de tonalitats vàries.
Aquest significat també pot ser expressat amb l'adjectiu divers, diversa. Per exemple:
Ho resolien amb remeis diversos.
El [...]
D'una banda, el verb seure
designa 'estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l'extremitat inferior del tronc, estar assegut'. Aquest verb és intransitiu, és a dir, no regeix complement directe. Per exemple:
No hi havia lloc i va seure a terra.
Estava tan [...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: abstenir o abstindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és abstenir.
[...]