1 f. [LC] Acció de terminar o de tancar definitivament. Clausura d'un compte, d'un debat, d'un inventari, d'una discussió. Clausura del Parlament. Clausura d'una exposició, d'una fira. Clausura d'un centre polític. Ordre de clausura. 2 1 f. [RE] Regla de la vida dels monestirs o dels convents que limita, d'una manera més o menys estricta, el contacte dels religiosos amb el món exterior. Clausura rigorosa. Monges de clausura. Respectar, rompre, violar, la clausura. 2 2 f. [LC] [RE] Lloc tancat o de retirament, especialment part d'un convent o d'un monestir d'accés prohibit als membres que no pertanyen a la comunitat religiosa. Aquesta porta dona accés a la clausura. 2 3 f. [LC] [RE] Separació del món. Els dos mesos de clausura li han permès d'acabar la tesi. 3 f. [MT] Mínim conjunt que conté un conjunt donat i té certes propietats. Clausura algebraica. Clausura convexa. Clausura lineal.
