31.
isobronta
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Isopleta que representa el moment en què se sent el primer tro en un dia determinat. [...]
|
32.
espetec
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [soroll sec] chasquido, restallido. L'espetec d'una tralla, el chasquido de un látigo. 2 [fort i sec] estampido, estallido. L'espetec d'un coet, d'una bomba, el estampido de un cohete, de una bomba. L'espetec d'un tro, el estallido de un trueno. 3 espetec d'aigua [xàfec] chaparrón, chubasco [...]
|
33.
pet
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 soroll. espetec(->) esclafit. L'esclafit del tro. 2 ventositat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
34.
estremir-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron 1 estremecerse, temblar intr. 2 fig [de fred] estremecerse, temblar intr, tiritar intr. 3 fig [de por] estremecerse, temblar intr. 4 fer estremir [sotragar] hacer estremecer, estremecer. L'espetec del tro feu estremir els vidres, el estallido del trueno estremeció los cristales. [...]
|
35.
atreure [o atraure]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. fer tro, atreure l'atenció de la gent. cridar. Cridar l'atenció. El préssec crida vi. Ant. Repel·lir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
36.
ressonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
retronaro retrunyir, ressonar com un tro. retentir, íd. detonar tombejar, ressonar com una cosa buida. En aquell cau llòbrec, la veu tombejava amb ressonàncies lúgubres. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
37.
causar furor
Font
Fitxes de l'Optimot
.
Hi ha altres expressions que s'utilitzen en el sentit de fer parlar o parlar-ne tothom i que es poden aplicar al concepte anterior d'èxit o fama, però no necessàriament. Exemples: fer soroll, fer forrolla, estar en voga, fer època, fer tro una cosa, etc.
[...]
|
38.
cridaner
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cridaire escandalós (fam.) baladrer xisclaire renouer brogidor esvalotador clamorós. Una reunió clamorosa. vociferant, que parla a grans crits. bramaire o bramador ésser una boca de tro tenir bons pulmons lladradoro lladraire, dit d'un gos i, fig., d'una persona. 2 (Parlant de colors) viu [...]
|
39.
seguir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [anar al darrere] seguir, ir detrás de. 2 seguir, perseguir. Els gossos seguien els senglars d'un tros lluny, los perros seguían a los jabalíes desde lejos. 3 fig seguir. Seguir algú amb els ulls, seguir a alguien con los ojos. 4 seguir, estar (o ir, o venir) detrás de, suceder. El tro [...]
|
40.
fer soroll (soroll 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
detonar brogir remorejar fressejar renouejar, fer renou o enrenou. espetegar petar petarrellejar retrunyir, retronaro retentir(com un tro que ressona) brunziro xiular. Se sentien brunzir les bales. brumir, fer, el vent, una remor sorda; també, brunzir. bufegar(el vent) barbullir(el mar agitat [...]
detonar brogir remorejar fressejar renouejar, fer renou o enrenou. espetegar petar petarrellejar retrunyir, retronar o retentir (com un tro que ressona) brunzir o xiular. Se sentien brunzir les bales. brumir, fer, el vent, una remor sorda; també, brunzir. bufegar (el vent) barbullir (el mar agitat) braolar, bramular o bruelar. La tempesta bramulava. bramar (la tempesta, la mar avalotada) carinar, cruixir fortament. clapotejar (una massa líquida agitada) cruixir (la seda, una pinya madura, les dents) escarritxar, cruixir, les dents. esvalotar (→), fer soroll, les persones. tabolejar o tabalejar, íd. gatzarejar, íd. grinyolar (una fusta o un ferro rovellat o sense greixar) grunyir, deixar-se sentir un soroll llunyà apagat. murmurar, murmurejar, mormolar o mormolejar, fer sentir una fressa suau l'aigua corrent, les fulles mogudes pel vent, una multitud que conversa o que resa. roncar (el tro, la mar agitada, etc.) remuguejar (com de dues persones que parlen remugant) rondinar o rondinejar. Els pins rondinaven suaument a l'hora de la marinada. ruflar, fer un soroll semblant al de l'aire quan surt violentament pel nas, especialment quan està mig tapat. xerricar, com les rodes no greixades d'un carro. carrisquejar, íd. xiriguejar, íd. xiuxiuar o xiuxiuejar, fer, certes coses, una remor sorda i tenuíssima. xauxinar o xauxinejar (com una vianda que es fregeix lentament) tamborinar o tamborinejar, fer un soroll com de tamborí. La pluja tamborinava sobre els vidres. sospirar (fig.). L'oreig sospirava dolçament a la fageda. singlotar, fer soroll un líquid que es mou i bat les parets del recipient. fregir (intr.), fer soroll l'aigua del mar en passar entre roques llepant-les. crepitar, com la llenya quan espetega suaument. garranyigar. La corriola garranyiga molt: hi manca una gota d'oli. fer (o moure, o armar) xivarri (o escàndol, o bullícia) escandalitzar (fam.) Cp. sonar o ressonar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |