Resultats de la cerca frase exacta: 4
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
relligar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 lligar. 2 enquadernar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
2.
enquadernar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
relligar encartonar, enquadernar un llibre amb cartons coberts de paper. Ant. Desenquadernar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
3.
lligada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Acció de lligar. lligadura relligada, acció de relligar. 2 El conjunt de les coses lligades. lligall Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
4.
unir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, endollar o encapsar, entollar, manegar, encunyar, empiular, soldar, relligar, nuar, ajustar, amalgamar, encadellar 2 (unir-sepron.) copular(intr.), unir-se carnalment. acoblar-se, íd. convergir solidaritzar-se fer-se solidari (d'una persona) aliar-se federar-seo confederar-se [...]
1 → ajuntar, reunir, afegir. casar (fig.), unir estretament dues coses. fusionar unificar collar, també fig. concatenar (fig.). Concatenar les idees. connectar enllaçar, entrellaçar o entreteixir (fig.) combinar, unir dues o més coses de manera que formin un conjunt harmònic. Combinar dues lletres. aglutinar, unir per adhesió, com mitjançant vesc. També fig. travar, unir dues coses entre elles de manera que no puguin moure's independentment l'una de l'altra. encoblar o acoblar, unir dues peces de manera que ajustin perfectament. Acoblar, a més, igual que copular, significa unir carnalment. incorporar. Incorporar un territori a un país. annexar annexionar mancomunar, unir a un fi diferents persones o coses. aliar, unir algú a un altre mitjançant un pacte (usat esp. com a pron.). lligar (→) conjunyir, unir formant un tot. agermanar Cp. empalmar, fillolar, emmetxar o emboetar, engalzar, endollar o encapsar, entollar, manegar, encunyar, empiular, soldar, relligar, nuar, ajustar, amalgamar, encadellar 2 (unir-se pron.) copular (intr.), unir-se carnalment. acoblar-se, íd. convergir solidaritzar-se fer-se solidari (d'una persona) aliar-se federar-se o confederar-se embessonar-se. Les nostres ànimes, per l'amor, s'han embessonat per sempre. agermanar-se embrancar (intr.) entroncar (intr.) junyir-se o confluir (dos rius) aiguabarrejar-se, íd. fondre's o fusionar-se confondre's amistançar-se (→) fer rotlle a part, unir-se amb companys, separant-se alhora d'un grup determinat. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 → ajuntar, reunir, afegir.
casar (fig.), unir estretament dues coses.
fusionar
unificar
collar, també fig.
concatenar (fig.). Concatenar les idees.
connectar
enllaçar, entrellaçar o entreteixir (fig.)
combinar, unir dues o més coses de manera que formin un conjunt harmònic. Combinar dues lletres.
aglutinar, unir per adhesió, com mitjançant vesc. També fig.
travar, unir dues coses entre elles de manera que no puguin moure's independentment l'una de l'altra.
encoblar o acoblar, unir dues peces de manera que ajustin perfectament. Acoblar, a més, igual que copular, significa unir carnalment.
incorporar. Incorporar un territori a un país.
annexar
annexionar
mancomunar, unir a un fi diferents persones o coses.
aliar, unir algú a un altre mitjançant un pacte (usat esp. com a pron.).
lligar (→)
conjunyir, unir formant un tot.
agermanar
Cp. empalmar, fillolar, emmetxar o emboetar, engalzar, endollar o encapsar, entollar, manegar, encunyar, empiular, soldar, relligar, nuar, ajustar, amalgamar, encadellar
2 (unir-se pron.)
copular (intr.), unir-se carnalment.
acoblar-se, íd.
convergir
solidaritzar-se
fer-se solidari (d'una persona)
aliar-se
federar-se o confederar-se
embessonar-se. Les nostres ànimes, per l'amor, s'han embessonat per sempre.
agermanar-se
embrancar (intr.)
entroncar (intr.)
junyir-se o confluir (dos rius)
aiguabarrejar-se, íd.
fondre's o fusionar-se
confondre's
amistançar-se (→)
fer rotlle a part, unir-se amb companys, separant-se alhora d'un grup determinat.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana