Resultats de la cerca frase exacta: 426
|
41.
pluvial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la pluja. Aigües pluvials. Degut a l'acció de la pluja. En paleoclimatologia, relatiu o pertanyent a un període especialment plujós i humit. [...]
|
|
42.
bonificació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de bonificar; l'efecte. La bonificació d'una terra. La bonificació d'un negoci. Acció de pagar o donar quelcom en addició al que és estrictament degut. [...]
|
|
43.
dèbit 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que és degut per algú, especialment en un compte corrent. dèbit conjugal Conjunt de deures matrimonials tocant a la propagació de l'espècie, segons la moral catòlica. [...]
|
|
44.
insolent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que usa paraules no respectuoses. Que manca grollerament al respecte degut a un altre. Un dependent insolent. Que implica manca de respecte. Una paraula insolent. Una conducta insolent. [...]
|
|
45.
sortós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té bona sort, que és afortunat. És un home sortós: tot li surt bé. D'haver-ho aconseguit, n'estic per ben sortós. Degut a la bona sort. [...]
|
|
46.
autocinesi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment degut a una causa interna. Conjunt dels moviments automàtics per efecte d'un llarg aprenentatge. Interpretació errònia d'un fenomen a causa de modificacions subjectives degudes a la percepció, l'actitud, el marc de referència, etc. [...]
|
|
47.
batzegada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canvi brusc en l'estat de repòs o de moviment d'un cos, degut a una causa exterior. Tots els qui anaven dins l'autobús van caure de la batzegada quan el conductor frenà sobtadament. Emoció forta, contratemps, etc., que trasbalsa. [...]
|
|
48.
creixement
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
determinat, que es calcula fent la mitjana, per exemple de cinc anys. creixement mitjà anual Creixement global d'un arbre o d'una massa forestal dividit per l'edat. creixement primari Creixement degut al punt vegetatiu. creixement secundari Creixement degut a l'activitat del càmbium, que fa [...]
creixement
|
|
49.
ressò
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
So degut a una ressonància. Fet d'ésser una cosa granment esmentada, divulgada. Fou un fet que tingué gran ressò. fer-se ressò d'alguna cosa Servir de divulgador d'idees o de fets aliens. Tots els mitjans de comunicació se'n feren ressò. [...]
|
|
50.
roncar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, respirar quan dorm fent un soroll ronc degut a la vibració del vel del paladar. Un animal, els budells, el mar agitat, el tro, etc., fer un soroll anàleg. El gat roncava plàcidament a la vora del foc. roncar a algú els budells Algú, tenir gana. Els coloms [...]
|
creixement
1 m. [LC] [AGA] Acció de créixer; l'efecte.
2 m. [ECT] creixement econòmic Procés mitjançant el qual s'incrementa la capacitat productiva d'un estat al llarg del temps i també els seus recursos disponibles.
3 1 m. [AGF] creixement corrent anual Creixement d'un arbre o d'una massa forestal en un any determinat, que es calcula fent la mitjana, per exemple de cinc anys.
3 2 [AGF] creixement mitjà anual Creixement global d'un arbre o d'una massa forestal dividit per l'edat.
3 3 [BO] [BI] creixement primari Creixement degut al punt vegetatiu.
3 4 [BO] [BI] creixement secundari Creixement degut a l'activitat del càmbium, que fa engruixir el tronc, les branques i les arrels de les plantes llenyoses.