Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

cruixir

1 1 v. intr. [LC] Una peça de seda, les fulles seques, etc., fer un seguit de petits sorolls en manejar-les, prémer-les, etc.
1 2 v. intr. [LC] Un cos, fer un soroll anàleg pel fregadís de les seves parts o partícules entre elles. Aquell parquet cruix.
1 3 v. intr. [LC] Les dents, fer soroll en fregar les de dalt amb les de baix. Tenia tanta por que les dents em cruixien.
2 v. tr. [LC] [MD] Capolar, fatigar extremament. Anar a cavall l'ha cruixit. Estar cruixit.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions