Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents: 1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]

, estribord, herald, educand (diferent de educant, gerundi), dividend, fecund, immund, etc. S'escriuen amb d final alguns mots cultes o mots provinents d'altres llengües com ara: aràcnid, bòlid (diferent de bòlit, 'tros de fusta cilíndric'), èquid, etc. En interior de paraula i final de síl·laba es poden [...]

pronom el, com l'article masculí, també s'apostrofa davant de vocal o hac. Per exemple: l'hi pren (el + hi); l'en treu (el + en). Darrere del verb també es compleix aquesta norma, però amb una restricció: quan es combinen dos pronoms, no es pot posar més d'un apòstrof darrere del verb. Per exemple [...]

Les preposicions a, de i per i la forma ca (reducció de casa) es contreuen quan es troben amb l'article salat, tal com passa també amb l'article literari el i els: a + es: as de + es: des per + es: pes ca + es: cas Aquestes contraccions es troben tant en noms comuns com en noms de lloc, per [...]

, rajolí, ajut, jutge; Jacob, etc. A banda d'aquesta norma general, però, hi ha les excepcions següents en què s'escriu j + e: en els grups -jecc- o -ject-: injecció, objecció, projecció, adjectiu, conjectura, subjecte, trajecte, etc. en alguns mots, com ara: jersei, jeure (i ajeure), jerarca [...]

Les preposicions a, de i per (o per a), quan van seguides dels articles definits masculins el i els, es contreuen gràficament: a + el: al a + els: als de + el: del de + els: dels per + el: pel per + els: pels per a + el: per al per a + els: per als Per exemple: Va [...]

pèls de punta, prendre el pèl, un noi pèl-roig (però repel, a contrapel...). S'escriu pel, pels quan és una contracció de per + el, per + els: Passa pel pont i pels camins marcats.  [...]

present, però, que també podem trobar la combinació q + u en mots com quatre, adequar o qüestió. S'escriu q davant de u quan la u (o ü davant de e, i) forma diftong creixent amb la vocal següent: quatre (qua-tre), adequar (a-de-quar), quantitat (quan-ti-tat), quota (quo-ta), qüestió (qües-ti-ó), [...]

. En mots que en llatí ja duien doble essa o ja tenen tradició històrica en català. Per exemple: bissextil, pressentir, pressupost, prosseguir, reressaga, tornassol, etc. 3. En el cas dels prefixos sots-, trans- i des- i dis- (negatius), la grafia ss apareix com a resultat de la unió de la -s final [...]

En general, s'escriuen amb ss, i cal pronunciar amb essa sorda (com passa), les formes femenines de determinats substantius que indiquen càrrec, activitat, professió i altres éssers. Per exemple: abadessa, alcaldessa, batllessa, baronessa, comtessa, deessa, diablessa, duquessa, hostessa, jutgessa [...]