en reconeixement de
El nom reconeixement de vegades forma part de l'expressió en reconeixement, que s'utilitza per destacar la feina o els mèrits d'algú en el context d'una celebració. Aquesta expressió regeix la preposició de (i no altres preposicions com a o per). Per exemple:
Li van atorgar la [...]
Per explicar la diferència entre les oracions Cuino per tu i Cuino per a tu, cal distingir la noció de causa de la de finalitat o destinació:
1. La causa és allò que provoca una acció o un procés. Per exemple:
Es van morir de fred (la causa és de fred).
Es va quedar a casa perquè no es trobava [...]
Davant d'un infinitiu que expressa finalitat, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen [...]
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van [...]
Fitxa
8212/3Darrera versió: 19.02.2024
Títol
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Resposta
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest. En aquell hivern de les nostres vides tot va canviar.
Aquest hivern tindrem l'estufa instal·lada.
Finalment, també és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
En hivern el poble s'omple de visitants.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)
De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta.
És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars valenc [...]
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.
Els dígrafs que no se [...]
Els pronoms relatius duen a terme una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La noia de la qual es reia..., el pronom relatiu de la qual és el complement verbal que necessita riure's ('riure's de la noia').
Malgrat que de vegades, en registres informals, es pot trobar que s'hi ha [...]
El verb apretar no és admissible en català. L'expressió apretar a alguien, amb el significat de forçar algú a fer alguna cosa, es pot expressar en català amb les formes següents, segons el registre: collar, pressionar, obligar, constrènyer, forçar. Així, es pot dir, per exemple:
El van collar [...]
En alguns parlars, espontàniament, s'emmudeix la l de l'indefinit altre (altra, altres) i dels pronoms nosaltres i vosaltres:
altre (pronunciat sense ela: atre)
nosaltres (pronunciat sense ela: nosatres)
vosaltres (pronunciat sense ela: vosatres)
Aquest emmudiment s'evita en els registres formal [...]
El verb felicitar és transitiu i porta un complement directe de persona. Per exemple: Felicita l'àvia pel seu aniversari, El felicitem pel premi.
No és adequat fer servir aquest verb amb un complement directe que no sigui de persona. Així, no s'ha de dir Et felicito l'aniversari, sinó que cal su [...]
Fitxa
8212/3Darrera versió: 19.02.2024
Títol
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Resposta
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest. En aquell hivern de les nostres vides tot va canviar.
Aquest hivern tindrem l'estufa instal·lada.
Finalment, també és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
En hivern el poble s'omple de visitants.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)