pron pers 1 ella. 2 [enfático] ella. Ella lo dijo (o lo dijo ella), ho va dir ella, va ser ella qui ho va dir. 3 aquí (o allí) fue ella fam i ara ve el més bo. [...]
v tr 1 murmurar. Le murmuró no sé qué al oído, va murmurar-li no sé què a cau d'orella. v intr 2 [producir un murmullo] murmurar, brunzir, remorejar. 3 fig [gruñir] murmurar, remugar, barbotejar, barbotegar. 4 [criticar] murmurar. Todos murmuran de ella, tots murmuren d'ella. [...]
v intr [Se conjuga como: caer] 1 recaure. 2 [un enfermo] recaure. 3 fig [dirigirse, afectar] recaure. Las culpas recaen sobre ella, les culpes recauen sobre ella. 4 [corresponder] correspondre, escaure, tocar, pertocar. El premio ha recaído en el más digno, el premi ha correspost al més digne. [...]
v tr 1 [chapear] xapar. 2 constr aplacar. 3 fig i p fr [plantar] etzibar, clavar. Ella le chapó unos cuantos gritos, ella li etzibà uns quants crits. [...]
v tr 1 eclipsar. 2 fig [deslucir] eclipsar. Ella eclipsa a todas sus amigas, ella eclipsa totes les seves amigues. v pron 3 fig eclipsar-se, desaparèixer intr, absentar-se. [...]
conj 1 i. Él y ella, ell i ella. 2 [repetición] i. Libros y libros, llibres i llibres. 3 y eso que i això que, tot i que, malgrat que. Aprobó todos los exámenes, y eso que apenas estudió, va aprovar tots els exàmens i això que no va estudiar gaire. [...]
-va adj 1 [excelente] excel·lent. 2 [muy grande] superlatiu -iva. Ella era hermosa en grado superlativo, ella era bonica en un grau superlatiu. adj i m 3 gram superlatiu -iva. [...]
v tr 1 [cambiar] trasmudar. 2 trasmudar. La cara demudada de ira, la cara trasmudada d'ira. v pron 3 trasmudar-se. Al oír aquellas palabras ella se demudó, en sentir aquelles paraules ella es trasmudà. [...]
v tr 1 [calmar] apaivagar, calmar. Ella apaciguaba la ira de todos, ella apaivagava la ira de tothom. 2 [pacificar] pacificar, reconciliar. v pron 3 apaivagar-se, calmar-se. La tormenta se había apaciguado, la tempesta s'havia apaivagat. [...]