v intr 1 estar (o venir) grande (u holgado). Aquestes sabates li grandegen, estos zapatos le vienen grandes. v tr 2 [enaltir] ensalzar, magnificar, enaltecer, engrandecer. [...]
f [generalment en plural] 1 med náusea, arcada, basca. 2 fig [fàstic] náusea. 3 fer venir nàusees dar náuseas. 4 venir a algú nàusees sentir uno náuseas. [...]
m 1 [fibra, estella, etc] repelo. 2 [repeló] padrastro, repelo. 3 a repel [a contrapel] a contrapelo. 4 venir a repel fig venir a contrapelo, dar cien patadas. [...]
[pp: atret -a] v tr 1 [fer venir] atraer. El sol atreu la terra, el sol atrae a la tierra. 2 fig atraer. La propaganda atreu compradors, la propaganda atrae compradores. [...]
v intr 1 [esdevenir-se] ocurrir, suceder, acaecer, acontecer, pasar. 2 crist [dues festes] ocurrir. 3 [venir al pensament] ocurrirse pron. De sobte, li ocorregué una solució, de pronto, se le ocurrió una solución. [...]
v intr 1 tardar. Triga molt a venir, tarda mucho en llegar. 2 retrasarse pron. Noi, sí que triga!, chico, ¡pues sí que se retrasa!3 sense trigar sin tardar, sin demora. [...]
f 1 [pietat, compassió] lástima, pena. No us fa llàstima?, ¿no os da lástima?2 [allò que fa llàstima] lástima, pena. Quina llàstima que no hagueu pogut venir!, ¡qué lástima que no hayáis podido venir!3 pl [sofriments] lástimas, penas, penalidades. 4 ésser llàstima ser una lástima (o ser lástima), [...]
v intr 1 [topar] chocar. Han xocat dos trens, han chocado dos trenes. 2 [venir de nou] chocar, sorprender, extrañar. Em xoca de veure'l sense barba, me choca verle sin barba. 3 [agradar] gustar, agradar, hacer gracia. [...]