1 1 v. tr. [LC] [MD] Fer morir privant la respiració. Li va estrènyer el coll fins a ofegar-lo. 1 2 v. tr. [LC] [MD] Impedir de respirar. La calor l'ofega. 2 1 v. tr. [LC] Negar21.Li va tenir el cap dins l'aigua fins que el va ofegar. 2 2 v. intr. pron. [LC] Ha caigut al pou i s'ha ofegat. 2 3 v. tr. [LC] Produir ofec (a algú). L'ofegava a petons. 2 4 v. intr. pron. [LC] Ofegar-se de calor. 2 5 v. intr. pron. [LC] ofegar-se en un got d'aigua [o ofegar-se en dos dits d'aigua, o ofegar-se en poca aigua] Neguitejar-se, acovardir-se, per dificultats aparents o que no tenen importància, o bé no saber sortir-se'n. 3 1 v. tr. [LC] Apagar, extingir, (el foc, la vida) privant l'accés de l'aire. Ofegar el foc amb cendra. 3 2 v. tr. [LC] Impedir la propagació (d'alguna cosa). Aïllaments que ofeguen els sorolls. Ofegar les murmuracions, l'escàndol. 3 3 v. tr. [LC] Reprimir l'exteriorització (d'un instint, d'un sentiment). Ofegar una rialla. Ofegar un sospir. Quan el va veure arribar, va ofegar un crit. 4 v. tr. [AGR] En l'obtenció de la seda, sotmetre (el capoll) a l'acció del vapor d'aigua en caixes tancades per tal de matar la nimfa que conté. 5 v. tr. [HO] Coure a foc lent (un menjar) amb oli o llard, ben tapat i amb poca aigua.
