FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer força per vèncer alguna resistència, per manejar alguna cosa, per escapar-se, per desagafar-se. El lladre forcejà amb els guàrdies però no es pogué escapar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paraula o sèrie de paraules que hom deixa escapar indicadores d'una forta emoció, d'una pena, d'una sorpresa, etc. Una exclamació de dolor, d'alegria, de sorpresa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de badar, especialment de no adonar-se del que convé, de deixar escapar una avinentesa. No adonar-nos que ho teníem a la nostra mà: ja ha estat una bona badada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es fa d'amagat, procurant escapar de les mirades, de l'atenció, de la gent. Una llàgrima furtiva. Que actua d'amagat i d'una manera il·legal. Un caçador furtiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en situació de no poder escapar. Els gossos van acorralar un senglar. Els guardes tenien acorralat el malfactor. Deixar sense saber què respondre, sense saber com defensar-se. Amb aquelles preguntes el van acorralar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
excursionistes s'acamparen a la vora del riu. Salvar, fer escapar d'un perill, de la mort. Si aconseguim d'allunyar el vaixell dels esculls, acamparem les vides. Escapar d'un perill. Acampar de la fortuna de la mar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arribar a agafar (algú o alguna cosa que fuig, que està en moviment, que es pot escapar). Tots li corregueren al darrere, però no el pogueren atrapar. El dragó atrapava mosquits i altres insectes. Sorprendre, especialment amb enginy, amb astúcia, etc., (algú que [...]